Les eleccions europees no han donat grans alegries perquè la cosa essencial de la festa democràtica és que hi participi com més gent millor. I és evident que no hi ha hagut un desfici per anar a votar. És una llàstima. Però també és ver que aquells que han votat, ho han fet a consciència.
Tan a consciència, que obligaran a replantejar moltes coses als gestors de la política espanyola. El partit que governa diu que ha guanyat i és ver, però amb uns resultats que fan pensar en una derrota. Tant que quan escric aquestes línies el seu líder, el senyor Rajoy, encara no ha piulat, que és la seva manera particular d'amagar el cap a sota l'ala quan van mal dades.
I el líder de l'oposició ja ha anunciat la seva retirada, convençut finalment d'allò que tothom sabia: que és mal de fer que un dirigent que va participar de l'etapa Zapatero pugui recuperar la credibilitat. I encara ha hagut de suportar un altre inconvenient: que la mina de vots que era Catalunya per als socialistes, de moment s'ha esgotat.
Com a contrapartida han pres força els partits minoritaris, amb la sorpresa dels que tot just acabaven de néixer. No els hi ha anat tan bé com s'esperaven a l'esquerra més radical ni a la neonacionalista Rosa Diaz, que s'ha hagut de repartir els vots amb un altre partit neo-encara-no-se-sap-què, Ciutadans, que va néixer a Catalunya però que ha tingut més èxit a fora que a ca seva. I festa grossa per a Podemos, que des de plantejaments d'esquerra ha anat a cercar els més desencantats.
Si algun significat tenen tots aquests canvis de tendència és que la cosa no va i que la política tradicional està molt desprestigiada. I almanco en el cas espanyol, és evident que s'ho ha guanyat a pols. La corrupció i unes formes de conduir la crisi que solament han respectat els poderosos han posat la ciutadania en peu de guerra i l'han conduït cap a opcions noves, per més que algunes d'elles no sabem encara com acabaran: impulsant noves idees o oferint encara més populisme.
Però on no hi ha cap dubte sobre la intencionalitat del vot és a Catalunya, amb una majoria sense escletxes dels partidaris pro referèndum. Per a la premsa estrangera ha estat l'aspecte més destacat d'aquestes eleccions europees a Espanya. I així, des de la democràcia, cada vegada es fa més difícil negar als catalans el seu dret a decidir quin futur volen.
I és que aquesta és la patata més grossa que té avui el govern espanyol damunt la taula, per més que ho vulgui amagar. En aquest sentit, no deixa de ser significatiu que fins i tot des de territoris on la problemàtica és una altra, s'hagin recollit tants de vots de candidatures que ja accepten sense complexos la legitimitat de la consulta catalana. A Menorca, sense anar més enfora, més de 7.000 votants han triat aquests partits.
