Maig és el mes del treball i del treballador, i és oportú per recordar que el Govern espanyol continua sense ratificar el «Convenio sobre las trabajadoras y los trabajadores domésticos», de l'Organització Internacional del Treball.
Aquest conveni reconeix la importància de la feina domèstica, que inclou les atencions que a casa necessiten els infants i les persones grans, o amb invalidesa, i la considera igual que una feina qualsevol. Per tant, queda confirmat que les treballadores i els treballadors domèstics són treballadors igual que tots i que tenen dret, en conseqüència, a la mateixa consideració.
Ara que tothom parla d'Europa i de treballar plegats perquè tots tenim drets, resulta fàcil omplir-se la boca amb paraules i frases fetes, i proclamar les pròpies virtuts sense demostrar-les amb fets concrets. El fet concret és que Espanya encara no ha ratificat aquest conveni, que a Itàlia ja està en vigor i que Alemanya va ratificar el 20 de setembre de 2013.
Més que només europeu, aquest conveni vol tenir abast internacional: és un conveni important. Ha estat signat a Ginebra el 16 de juny de 2011, i està impulsat per l'Organització Internacional del Treball (OIT: www.ilo.org), que és una de les agències que formen part de Nacions Unides.
L'objectiu del conveni és la protecció, sobre tot de les dones i les noies que fan feines domèstiques, i en especial d'aquelles treballadores que van haver de canviar de país tot buscant millors perspectives de vida.
D'aquesta mena de treballadores, és fàcil suposar que a Espanya n'hi ha moltes, i també és fàcil suposar que si el Govern no ratifica aquest conveni és que no vol donar-los la consideració formal i legal de treballadores, i que no considera treball això que fan cada dia. Hom pot pensar, per tant, que aquí hi ha un esperit de despreci, una voluntat de menyprear un col·lectiu tan nombrós com important.
Un altre document de la mateixa Organització Internacional del Treball que en aquest mes de maig agafa una importància especial, és l'informe «Tendencias mundiales del empleo 2014: ¿hacia una recuperación sin creación de empleo?».
Comença dient-nos que el nombre de persones sense feina ha estat en 2013 més alt que en 2012, i que l'atur s'acarnissa sobre tot amb els joves. Ja sé que això no és cap notícia, però és important que ho digui precisament la institució que més sap de treball i treballadors.
L'informe alerta sobre l'augment de la feina informal, una mena de feina que cal considerar dins del concepte de treball vulnerable, treballador vulnerable. Interpreto que les treballadores de la llar queden incloses en aquesta categoria, la qual cosa implica qe tenen per tant un risc doble: no tenen reconeixement formal, i són treballadores vulnerables.
Ho trobo evident: no tenir reconeixement oficial és un factor que fa que la feina sigui més vulnerable, i més vulnerable la treballadora. La vulnerabilitat és aquí el fet de tenir un risc més alt de quedar-se fora del sistema, i sense veu, ni finestreta on reclamar-hi res. En la retòrica habitual de casa nostra, d'això se'n diu feina precària i treballadora en precari.
Acaba aquest informe dient-nos que continuen baixant les inversions estatals per promoure la formació dels aturats. Aquestes inversions són necessàries per tal que l'atur no es faci massa llarg i l'aturat conservi, i fins i tot guany capacitats per recol·locar-se. Però ens cal recordar el que ha passat últimament amb els diners destinats als cursos de formació d'aturats, per exemple a Madrid, per saber el pa que s'hi dóna.
bello.cat / jordibell@gmail.com
