En un any, un al·lot criat a Menorca, quantes pel·lícules en menorquí té ocasió de veure? I entre quants canals de televisió en menorquí pot triar? I quants de diaris, revistes i còmics troba al mercat? I quanta publicitat en menorquí li toca veure encara que no la miri?
Vam si trobau la manera de no contestar zero o poca cosa més.
Precisament per açò va néixer la immersió lingüística a les escoles. Per compensar i equilibrar, i permetre que tots els al·lots criats a Menorca poguessin mantenir l'idioma de l'illa sense complexos, combinant la versió dialectal al carrer amb la versió estàndard a l'escola, com succeeix amb qualsevol idioma culte del món.
I qui pot qüestionar que hauria de ser així? Els menorquins han pogut viure durant segles compaginant la varietat dialectal de l'idioma a ca seva amb la varietat estàndard (a l'escola, a l'església i al govern quan n'han tingut), i mai no han quedat enrere per aquest motiu. Quan el govern era britànic, n'hi va haver molts que també van aprendre anglès, i no per obligació, sinó perquè anava bé pels negocis. I més tard, quan va arribar el govern espanyol, igual. Tot i que aquest, sí que obligava.
No hi ha cap motiu per pensar que aquest domini de la llengua (dialectal i estàndard) hagi perjudicat els menorquins. Al contrari els ha donat més facilitat per aprendre'n de noves. I arreu del món trobareu menorquins que han progressat i han destacat, des del doctor Orfila a França fins a l'almirall Farragut als Estats Units o, modernament, tots aquests compatriotes que expliquen as Diari les seves experiències en els països més diversos. I no he llegit que cap d'ells s'hagi ofegat per culpa de l'idioma.
La cosa que hi ha és que un idioma és molt més que la conversa familiar o entre amics. És l'expressió oral d'una manera d'entendre el món, d'una manera de manifestar els sentiments i les sensacions. Darrere de la mort d'un idioma, en certa manera hi ha la mort d'un poble. I avui mantenir viva la diversitat idiomàtica és una empresa tan necessària com mantenir la diversitat de la flora o de la fauna. Seria un contrasentit que qualcú defensàs la biodiversitat sense ser a la vegada defensor del multilingüisme. I multilingüisme vol dir precisament mantenir a cada territori l'idioma propi a la vegada que se n'aprenen d'altres.
Però tot açò succeeix en un món en què les tecnologies cada vegada tenen més pes. Per continuar viu, un idioma no en té prou amb què mos reunim per fer glosat, per més que sigui important mantenir-lo. La seva lenta agonia està anunciada si l'idioma no disposa de recursos avui tan elementals com escola, ràdio, televisió, internet, viquipèdia i traductor de Google, o si els ordinadors i els mòbils no el poden incorporar.
L'avantatge del menorquí per damunt de moltes pobres llengües que malviuen al món, és que disposa de tots aquests recursos tecnològics a un nivell molt alt. L'inconvenient és que té un Govern que malda perquè no s'emprin. I que en comptes de impulsar el seu ús i facilitar així la solidesa de l'idioma i el reforç del seu nivell cultural, s'estima més mantenir-lo tancat en els seus usos domèstics, que està demostrat que és el primer pas cap a l'extinció.
Gràcies al traductor de Google a qualsevol racó del món poden llegir el que escrivim en menorquí, i de la mateixa manera noltros podem llegir qualsevol text per més exòtica que sigui la llengua en què ha estat escrit. I mentre açò succeeix i fins i tot na Shakira s'atreveix a cantar en menorquí, el nostro estimat govern no el considera necessari ni per a les escoles ni per als funcionaris.
I és que en qüestió d'idiomes es pot triar entre dues polítiques. Una és la de les rondalles. L'altra, la dels llibres, la televisió, internet, el respecte per la cultura i, naturalment, les rondalles.
