Alguns diputats autonòmics van dedicar una mica més d'una hora de la jornada de dimecres a esbrinar si la senyora Maite Torrent compleix o no les condicions per ser delegada d'Educació. L'oposició va demanar la compareixença en base a què ella no és docent, fet inèdit a la cadira principal de l'antiga Maestria Industrial. Escoltades les intervencions d'afectada i portaveus, els puc assegurar que no van treure res en net.
La missió era complicada, perquè establir si la senyora Maite Torrent reuneix o no les condicions per ser delegada només es pot basar en la més subjectiva de les subjectivitats. Uns pensaran que sí, com ella, i altres que no, com els que van formular la qüestió. L'únic cert del fet, com va dir el senyor Antoni Camps, és que el viatge a Palma de la delegada no va servir gairebé per a res. Cap aspecte de l'educació menorquina ha millorat amb aquets debat que, com molts altres al Parlament balear, només buscava el titular a la premsa i el combat metapolític.
Està clar que la senyora Maite Torrent s'ha hagut de sotmetre a aquesta estèril inquisició meritòria només per la voluntat de la resta de partits de mantenir viu el debat educatiu. El millor de l'experiència, però, és la possibilitat d'exportar-la a tots els càrrecs públics. És a dir, posats a perdre el temps no estaria malament que tots i cada un dels mandataris, electes o no, expliquessin els motius per als quals mereixen ser-ho. Així sabríem si aquell senyor té els coneixements suficients per assessorar un día d'això i l'altre d'allò, si aquell director insular té experiència professional prèvia en allò que gestiona, si cada conseller s'ha format al llarg de la seva vida per tan important missió o si els diputats tenen capacitat de criteri suficient per votar qüestions molt importants per als ciutadans. Sabríem si en la seva desginació s'ha valorat quelcom més que la militància i fidelitat al partit. No serviria de res, pero qualcú passaria una penada.
