Xumeca

Joan Pons Pons08/12/13 0:00

Aquesta paraula té una notable varietat de significats segons els distints àmbits geogràfics menorquins. En primer lloc, i com a significat originari (avui perdut), s'emprava la paraula per anomenar els sabaters (igual que en anglès). Ara per ara, el significat més corrent és persona de poc seny. Tanmateix, en algunes zones rurals (Favàritx), anar xumeca és anar begut. També estar xumeca (Sant Lluís) és fer una becaina. A Llucmaçanes, una persona poc treballadora és un xumeca. Fins i tot la paraula s'empra com a malnom a Ciutadella i Ferreries i, curiosament, desconeixent-ne el significat». Aquesta extensa explicació es pot llegir al recomanable llibre -i moltes vegades citat en aquests escrits- «Els anglicismes de Menorca» de Vicent Ortells i Xavier Campos publicat per l'Editorial Moll a la col·lecció «Raixa». La paraula prové de l'anglès shoe-maker, sabater. Ruiz escriu shumèquer i Escudero, Guiter, Badia i Donaldson xumèquer. Curiosament, el Diccionari Català Valencià Balear dels filòlegs Alcover i Moll no recull aquest anglicisme menorquí de múltiples significats segons l'àrea geogràfica de l'illa. Que xumeca al nord profund faci referència a l'embriaguesa es pot explicar amb la similitud fonètica amb xumar. Xumar, a Menorca, significa beure a morro, aplicant els llavis al broc o vora del dipòsit de líquid; però també beure líquids alcohòlics: «No xumis tant, que t'engataràs» o el refrany «Xumar molt i anar dret, és raret».

Que a Sant Lluís estar xumeca vulgui dir fer una becaina també podria tenir un paral·lelisme fonètic amb xubec. Escrit també subec, significa son letàrgica o, a Menorca, son forta, irresistible i, també, becaina, dormida curta. Es tracta d'una paraula d'origen àrab, subat, amb el mateix significat. La relació entre xumeca i persona poc treballadora del llogaret de la part de Maó em fa venir al cap un home amb un ample capell mexicà fent un xubec amb l'esquena estalonada contra la paret d'una ombrívola cantina; per tant, la relació també quedaria establerta per les semblances fonètiques amb aquest mot tan característic de ca nostra.

La relació entre xumeca i persona de poc seny s'ha de cercar en la fama anàrquica, cantaire i enjogassada dels sabaters com queda reflectit en aquesta estrofa popular: «No et casis amb sabater, / perquè et tiraràs forma; / casa't amb un mariner, / i sa vela et farà ombra». Injusta mala fama a part, la indústria del calçat ha estat importantíssima per a Menorca. Guillem López Casasnovas i Joan Rosselló Villalonga al llibret «L'economia menorquina en el segle XX (1914-2001)» la situen com a base estructural des de les primeres fàbriques de sabates de l'any 1855: «Menorca compta, a la fi del segle XIX, amb un important sector industrial: de calçat, present a Ciutadella, Alaior i Maó...».

És curiós que aquesta indústria tan sòlida hagi sobreviscut fins als nostres dies superant totes les crisis i entrebancs als quals s'ha hagut d'enfrontar durant aquests més de cent cinquanta anys d'existència. Empreses com Novus, Micky, Roseta, etcètera, van anar desapareixent paulatinament, però han estat substituïdes per marques tan potents com Jaume Mascaró o Pons Quintana. Gràcies a la creativitat, a la innovació i a l'empenta d'aquestes darreres la indústria menorquina del calçat s'ha obert un potent mercat a l'exterior amb una sabata de qualitat i amb botigues establertes a les grans metròpolis, des de París, Londres o Nova York. Els menorquins mai no podrem agrair prou, enmig d'aquesta nova crisi econòmica que ha agafat el relleu a la de l'any 1911 o les dues del petroli dels anys 1973 i 1979, la feina d'aquest col·lectiu que, després del pas dels anglesos per la nostra illa, han rebut el nom festiu de xumeques per la corrupció lingüística del mot anglès shoe-maker que significa, simplement, sabater.