'Es puticari' s'enroca

La seva assistenta Marisleisis va salvar la vida de miracle, gràcies a la decisió del seu professoret clandestí de català, en Lluc, que no s'ho va pensar dues vegades a l'hora de tirar-se damunt d'ella per protegir-la de l'explosió. Podríem dir que van mantenir un cos a cos, però d'emergència.

I vist que no hi havia manera de convèncer amb la seva medecina, es 'puticari' va pensar que havia arribat l'hora de consultar el savi més gran del món en la matèria, fer empassar medicaments que no serveixen per allò que es vol fer creure, sinó per una altra de diferent. Era un tal ministre Verd (res a veure amb les samarretes del mateix color!) que s'havia fet famós amb la poció que estava preparant per acabar amb la medicina infantil moderna i tornar infants i joves als temps de la picor.

- Marisleisis! -va exclamar amb tota la bilis que acumulava- he de fer una estona de president de la comunitat autònoma de propietaris, que ja saps que és la meva segona feina. Així que tu me vigilaràs la farmàcia. I si ve un inspector, recorda que has de dir que no és meva.
- És que vostè sempre me fa encàrrecs quan ha de venir don Lucio a fer-me classe d'idiomes importants -es va lamentar l'assistenta peruana, que com ja sabem havia rebatejat en Lluc de Lucio per cobrir les aparences.

- Torna't a lamentar -va respondre es 'puticari', que no anava de berbes- i t'acabaré expedientant com una simple directora d'institut, que ja saps que som capaç de fer-ho per la cara -. I sense ni mirar-la, va treure el seu súper i-Phone de president i va començar a redactar un whatsapp.

- Admirat ministre Verd -va escriure amb el dit d'enmig-, he de menester el seu consell. Els enemics del Juanra-til s'escampen com la "lagarta peluda". Ningú no vol la meva medecina, ni la universitat, ni els pares, ni els mestres, ni els inspectors, ni ningú que hagi estudiat una mica. Què he de fer?

- Estimat Juanra -es va poder llegir a l'i-Phone des puticari uns instants més tard-. Ara no puc estar per tu perquè he d'ajudar el bon amic Marianu a estrènyer les pensions i obligar els malalts terminals a pagar-se els medicaments. Però he seguit la teva feina i veig que vas a la teva sense escoltar ningú que en sapi. Felicitats Juanra, és com si fossis jo en petit.

- Gràcies, admirat ministre -va teclejar compulsivament es puticari-. És un honor ser com vostè. Però és que estic envoltat de traïdors i cagadubtes, i ara me diuen que més tost l'he feta massa grossa i que la cosa mos ha esclatat a les mans.

- Però Juanra -va respondre a l'acte el ministre Verd, que es veu que també dominava el dit d'enmig-, quines cabòries! Mira jo, totes les universitats i tots els experts en contra de la meva medecina i jo com si res. Tot és qüestió de majories absolutes, estimat alumne, la ciència no té importància.

- Però és que el «companyerus» me diuen -va continuar es puticari, teclejant com un desesperat- que el desastre de la setmana passada ja no té solució i que si volem salvar la cara ha arribat el moment d'afluixar i accedir al diàleg que demana tothom.

- Afluixar, dialogar? -va respondre en Verd a cop de whatsapp- Però tu m'has vist a jo fer una cosa així? I al nostre comú amic Marianu, tu l'has vist dialogar? Si és el president del plasma! Vam, Juanra, que tu ets un homo de principis. Ara no ho espanyis.

- Tot és culpa dels pare i mares d'aquestes illes -es va sincerar es puticari-, que quan els vaig deixar triar medecina, prop del 80% me van dir que no en volien. Per açò ara he hagut de posat a totes les criatures a dieta de Juanra-til, per desagraïts!

- Perdona, Juanra, però t'he de deixar -va escriure el ministre Verd-. Ara l'amic Marianu em crida perquè atengui el whatsapp d'un tal Bárcenas, que diu que ell no s'hi pot posar. Endavant i força, que noltros sempre guanyam!

- Força! -va exclamar es puticari mirant de cara al sol, quan va comprovar que ja no sortien més lletres del seu súper i-Phone oficial. I es va girar cap a na Marisleisis i en Lluc, que acabava d'arribar i que ja posava cara de Lucio per si un cas.

- «Don Lucio, que gusto de verlo por aquí instruyendo a esta extracomunitaria» -va dir es puticari -. Precisament a vostè que ja es veu que és molt bon mestre, perquè mai no l'he vist amb una samarreta verda posada, li volia demanar si me podria fer un favor.

I com que en Lluc va posar més cara de Lucio que mai, perquè va entendre que si responia que no, potser mai més no podria fer classe a na Marlisleisis, es puticari va continuar el seu discurs, sense que ningú li repliqui.

- Mem! -va dir- És que hem col•locat una becària nova a l'Illa de les Vaques, de nom Maite, sap? I la pens fer anar a repartir medecina de la meva per les escoles. Però el mal és que no té la més remota idea de què és una escola. Vostè no li donaria quatre idees per whatsapp, don Lucio?