Joan Pons Pons26/08/13 0:00
TW
0

Hi ha persones que, volent fer el bé, provoquen el mal. Hi ha persones que, volent fer el mal, provoquen el bé. El bé i el mal són llenegadissos com una anguila i no es deixen agafar ni manipular amb facilitat. Va succeir fa uns anys. El nom és fals i les circumstàncies que l'envolten també. Tal vegada ni va succeir. És una paràbola, una història moral. O no. Potser és una freda descripció dels fets. Ho pots decidir tu mateix. Carolina era un correctora de proves ambiciosa i brillant acabada de llicenciar que es volia obrir camí dins el món editorial. Em va demanar un favor. Volia conèixer un corrector d'estil. Sabia que el millor corrector d'estil català era amic meu i em va demanar que organitzés un sopar. El vaig organitzar. Vaig fer les presentacions. Van rallar. Van congeniar. Poc temps després feia feina de correctora d'estil a la mateixa editorial que el meu amic. Carolina no en tenia prou amb la simple correcció d'originals. Volia fer traduccions.. Em va tornar a demanar un favor. Que passés el seu currículum al meu editor de llavors. Ho vaig fer. Un matí vaig davallar a l'editorial i vaig entregar el currículum de l'aspirant a traductora a l'editor. L'editor s'hi va posar en contacte. Van arribar a un acord. Passat un temps va aparèixer la primera traducció signada per Carolina. Estava contenta. Era ambiciosa. Era oblidadissa com totes les persones ambicioses. Volia escriure un llibre. Una obra original. No tenia imaginació i va descartar la ficció. Em va demanar consell. Un tema que dominés, va ser la proposició. Va triar un tema relacionat amb Menorca. Era un cúmul d'entrevistes i de dades i el va aconseguir publicar en una editorial catòlica. Em va demanar que li fes el pròleg. El vaig escriure. Va sortir el llibre amb el pròleg. Va passar sense pena ni glòria.

Era un trànsit cap a d'altres objectius. Un arbre, un llibre, un fill.

Va aconseguir entrar a la universitat com a becària. Vaig fer un comentari desafortunat. Ens distanciàrem. Diferents camins. Vaig escriure una nova novel·la. La vaig entregar a l'agent literària. L'agent em va telefonar un matí. La novel·la havia estat rebutjada per una editorial petita. No era una situació dramàtica. Era un desig més de l'agent literària que meu. L'agent creia que l'editorial petita m'esqueia. De totes maneres, estava desconcertada. Em telefonava per si la podia ajudar. L'editora de la petita editorial havia comentat que la meva prosa semblava escrita pels àngels, però que no podia publicar la meva novel·la. Quan l'agent havia insistit, l'editora s'havia tancat en banda. Presentar-la a un premi prestigiós va ser la decisió. Després de penjar vaig telefonar a l'amic que havia començat com a corrector d'estil. S'havia convertit en un escriptor d'èxit traduït a més de trenta idiomes. Minuts després em va retornar la telefonada. Carolina feia feina a l'editorial petita. Sempre que tenia ocasió em deixava com un pedaç brut. El meu amic em va amonestar. La forma més directa i ràpida d'enemistar-te és fer favors. Ell, em va dir, ja no en feia, de favors. Unes setmanes després em va telefonar un editor que tenia accent valencià. Em va comunicar que la novel·la que havia estat rebutjada d'aquella manera tan estranya s'havia proclamat guanyadora del premi convocat per la seva editorial. No ha estat fins avui que no hi he tornat a pensar. I m'agrada la conclusió final. Fes el bé, estimat lector. O et passarà com a Carolina que va fer el bé quan volia fer el mal. L'anguila és un peix allargassat i quasi cilíndric. Pertany a la família de les morenes i és semblant a una serp.