Pau Faner, el mal de la guerra. Les ferides que no es curen

"El mal de la guerra" no és una novel·la històrica, és una novel·la situada en un moment històric que permet a l'autor reflexionar, amb prou distància, sobre el mal que provoquen les guerres i sobre les ferides que aquestes deixen obertes i que potser tarden generacions a tancar-se o no s'arriben a tancar mai del tot. Ho expressa molt bé Faner en una entrevista de Joan Mascaró publicada al digital de cultura Núvol: "La vida i el patiment dels homes no es pot reconstruir. I no només rallant de morts, perquè no li tornaràs la vida a un que ha quedat malalt de per vida amb la guerra. Ni a un poble que ha quedat sotmès li llevaràs el mal que li has fet, ni l'instint de tornar a sortir del sotmetiment a què l'has obligat".

La novel·la narra la història de Marc Roses, cuiner d'un hostal del carrer Ample, davant de la platja de Barcelona, que s'enamora d'Ada, una al·lota que també pretén un fill de la noblesa de la ciutat, Dalmau Riera del Tesor, que professarà un odi profund a Marc Roses fins el punt d'acusar-lo d'uns horribles crims sexuals que es cometen seguint un mateix patró. L'acusació durà el protagonista a la presó més d'una vegada on serà tractat de manera despietada. Per fugir de la persecució a què el sotmeten l'algutzir Joanot Valentó i el seus enemics, Marc Roses s'embarcarà a les hosts de Jaume I com a soldat de primera línia cap a la conquesta de Mallorca. De la guerra no en traurà més que un mal, una neurosi que se li reprodueix de forma cíclica i que el marcarà durant tota la seva vida. A causa d'aquest mal de la guerra serà acollit en una comunitat d'albigesos i rebrà les atencions d'un bon home anomenat Entoia. D'aquesta manera Marc Roses simpatitzarà amb la causa albigesa i comprovarà la brutalitat dels croats en el setge a Montsegur i de les fogueres en què van morir molts càtars. Les penalitats sofertes per Marc Roses, però, no li faran perdre mai la seva bondat ni l'amor a Ada, la seva esposa; tampoc la seva determinació, ni el més alt sentit moral.

La història, contada pel fill de Marc Roses com un homenatge al seu pare, és un al·legat contra la guerra i contra la maldat que ens mostra el pitjor i el millor de l'home. Així, al costat dels crims i de la brutalitat més despietada –impressionant la comitiva de les mutilades albigeses conduïdes de la manera més inhumana cap a Barcelona– hi trobam l'amor, la bondat, la compassió i la lleialtat més commovedores que duran Marc Roses a posar en perill la seva pròpia vida i tot el que posseeix per ajudar les persones que estima i que, abans, l'havien ajudat a ell.

Marc Roses constitueix tot un exemple de generositat i de lluita incansable contra les adversitats, de voluntat de superació i de resistència.

Enmig de les aventures que recorre el protagonista hi trobam també, molt ben dibuixats, els personatges populars de la Barcelona del segle XIII i els costums de la societat de l'època, en la qual no hi manquen els elements de la bruixeria encarnats en un altre dels personatges prodigiosos de la novel·la: la fetillera Florina que, juntament amb el seu espòs, el compte Huguet, faran tot el que sigui a les seves mans per ajudar Marc Roses en els infortunis que li ha tocat de viure i el curaren de totes les ferides excepte d'aquella que no té cura: el mal de la guerra.

Remarcable és, també, la presència de la gastronomia medieval de la mà de Marc Roses que, al costat de les menges de cada dia, elabora els àpats més fastuosos i sensuals i manté el gust de la bona cuina fins i tot quan es troba enmig de la mar i a punt de produir-se la batalla. Per acabar voldria destacar el realisme, a vegades descarnat, de la novel·la que, amb la magnífica prosa de Pau Faner, presenta moments d'un gran lirisme i emoció. Tot un plaer de lectura.