Escena urbana. Des d'un punt de vista lleugerament elevat s'observa una casa de pisos en cantonada. Un altre edifici treu el cap pel fons. Al carrer hi passeja una parella i dos nens. És una obra de principis del segle XX del pintor asturià Darío de Regoyos (1857-1913), fill d'arquitecte i ajudant d'obres públiques. Ens hi tornem a fixar. Hi ha claror en un parell de finestres i en primer pla una font de llum alta il·lumina la cantonada i el carrer. El cel negre ens fa comprendre que la llum és artificial. Les dues persones adultes semblen girades, mirant els nens que s'entretenen. Ens podem imaginar que els nens juguen amb l'ombra que projecten ells mateixos al terra. Poder jugar amb la llum, de nit i al carrer! Ara ens pot semblar una obvietat, però tant sols pel fet que la pintura es tituli "Luz eléctrica en Castilla" ja ens indica el canvi que va suposar l'arribada de l'electricitat a la població.
De sobte ciutats il·luminen es seu tros de sa nit, / a més quilowatts que hi dediquen, més s'ha d'aclarir / una esfera de llum que difumina el cel de beix a blau marí, / de sobte ciutats desafien s'univers hostil.
"Carreteres que no van enlloc". Lamparetes. Antònia Font, 2011
Fins aquí palpem el potencial transformador d'una presa. Molt més enllà de la vall on s'emplaça. L'electricitat arriba a les cases i canvia per sempre la manera de viure. La foscor s'esvaeix a la vegada que la cartera de clients de la companyia elèctrica creix. L'aigua emmagatzemada transforma en regadiu els camps de secà, convertint en terra promesa allà on abans es practicava una agricultura de subsistència. La disponibilitat d'aigua i llum a dojo dóna condició de "solar" a qualsevol territori accessible, desencadenant la urbanització gairebé contínua del litoral.
La construcció d'una gran presa comporta un estat de curiositat i inquietud a parts iguals. Curiositat per les dimensions de l'obra, normalment allunyada de les ciutats; inquietud pels canvis que desencadena la seva implementació. Aquest estat també el comparteixen artistes de totes les disciplines, que a través del seu treball construeixen una mirada sobre les infraestructures hidroelèctriques.
En una primera aproximació criden l'atenció els valors plàstics, derivats bàsicament d'haver escollit un tipus de presa en funció de l'emplaçament i les disponibilitats tècniques del moment. Grans proporcions i massivitat que equiparen l'obra a un fet topogràfic. Repetició i ritme en funció del tipus estructural. Formes "fluïdes" resultat de l'estudi hidrodinàmic de sobreeixidors i conques esmorteïdores. Textures en funció del material de construcció. Els atrau al mateix nivell el procés constructiu, la maquinària pesada, les instal·lacions i poblats provisionals i l'esmerçada tasca dels treballadors, que es compten per centenars.
En un primer distanciament, el camp de visió s'amplia i ens fixem en les implicacions en el territori on es construeixen les preses. S'hi insereixen aportant una nova capa que a la vegada difumina les anteriors. Els plànols de terra ferma, a diferència de les cartes marines, no reflecteixen allò que ha quedat submergit sota l'aigua. La modificació del règim fluvial s'endu oficis vinculats al transport pel riu, com els raiers que baixaven embarcacions de troncs aigua avall o el traginers que arrossegaven llaguts des dels camins de sirga. Aquests treballs s'extingeixen, juntament amb un vocabulari específic. Sota l'aigua, com els sediments, també es dipositen les restes de pobles que només romandran en la memòria d'aquells que hi han viscut.
Ben mirat, poques mans concentren el més gran potencial transformador d'un país. Unes quantes empreses energètiques finançades a la vegada per uns pocs bancs. Precisem de la visió externa de l'artista per entendre millor l'impacte d'un conjunt d'infraestructures puntuals. Les seves reflexions il·luminen aspectes que ens podrien passar per alt.
–––––––––
Inscripció:
secretariamenorca@coaib.es
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.