Fets quotidians

Vergonya salarial

Àngels Andreu03/05/13 0:00

A peu de carrer, sempre hem defensat que el salari no és només una xifra bruta o neta. Es tracta, romànticament, de la quantificació del que es suposa que valem, per l'habilitat o l'esforç que posem en el nostre dia a dia, la compensació per la dedicació i l'entrega. Va més enllà d'una contraprestació de serveis, pel que durant tantes i tantes jornades no ens hem preocupat del que cobraven els altres. Desitjàvem un jornal just per a totes les persones, equitatiu amb el càrrec que ocupen i l'afany aplicat, diligent i estudiós. Aquesta situació, quasi desapareguda en el món quotidià actual, ens conforme en l'agraïment de tenir l'oportunitat -senzillament- de treballar.

Estem profundament preocupats pel sofriment dels més de sis milions d'aturats, turment que en les grans ciutats es visualitza mitjançant l'augment de les crues imatges dels que dormen al carrer, remenen en els contenidors, aprofiten els serveis dels espais públics... reflexos i personatges que entendreixen a uns límits insospitats.

Per tot l'exposat, en aquest viure sense sentit de la conjuntura, deplorem els preus -que no salaris- dels vertaderament "bruts". Fa pocs dies hem conegut que els 15 membres del Consell d'Administració del "banco malo" van guanyar 143.000 euros el desembre de 2012, primer mes de la posada en marxa. La seva presidenta va ingressar la fredolega de 32.916, que si apliquem la multiplicació de la lògica anualitat, el salari d'enguany de la senyora Romana serà de 396.000 euros, xifra que es mou per davall del que permet la legalitat -que no moralitat- de la normativa financera.

Mentrestant, els polítics segueixen internats en el seu món, atribuint les culpes de qualsevol circumstància a uns i d'altres, quan la ciutadania requereix solucions immediates pels que més pateixen i -sobretot- perquè desapareguin definitivament les vergonyes salarials, sigui quin sigui el sector en el que es produeixen, els responsables que les administren o els còmplices que les permeten. Prou remuneracions d'escàndol, gràcies.