Pere Gomila05/03/13 0:00
TW
0

Joaquim Amat-Piniella, que havia participat de ben jove en diverses activitats periodístiques, culturals i polítiques de Manresa, s'havia manifestat com un dels intel·lectuals més destacats del seu temps. Durant la Guerra Civil es féu voluntari de la República i l'any 1939 s'exilià a França, on passaria un temps en els camps de concentració d'Argelers i Sant Cebrià i seria, després, mobilitzat com a treballador forçós a la línea Maginot. Finalment, com en el cas de tants altres refugiats republicans, va ser declarat apàtrida i fet presoner, el 1940, per l'exèrcit alemany i deportat al camp d'extermini de Mauthaussen on aconseguiria sobreviure durant quatre anys i mig fins que va ser alliberat per les tropes americanes a l'ordre del general Omar N. Bradley a qui dedica "K.L. Reich", l'obra que va escriure entre 1945 i 1946 durant el seu exili a Andorra.
El retorn tampoc no seria fàcil. Obligat a l'exili interior per la dictadura, i sense poder tornar a Manresa, s'establiria a Barcelona on visqué marginat i silenciat. L'any 1949 es produí la mort de la seva dona, Maria Llaveries, amb qui s'havia casat l'any 39, pocs dies abans de passar la frontera cap a França. Maria deixava un fill de tres anys i una profunda desolació en Amat que escriuria aquestes paraules en una carta a Agustí Bartra: "Aquest any hostil de 1949 m'ha pres el més autèntic i segur, l'insubstituïble, el que, en els moments més negres de l'exili, em va donar la il·lusió i la força necessària per a sobreviure."

Prohibida durant uns anys per la censura franquista "K.L. Reich" no es pogué publicar fins al 1963. El títol del llibre procedeix de les inicials de "Konzentrations Lager Reich", el segell que duien tots els materials d'un camp nazi i és el testimoni, en forma de novel·la, dels horrors i les penalitats viscuts al llarg del captiveri a Mauthaussen i altres camps que en depenien. Escrita amb un estil serè, però que no estalvia la denúncia de les tortures i les morts més cruels sofertes pels presoners, "K.L. Reich" és una d'aquelles obres que deixen marca en la consciència del lector. Construïda a partir d'un nucli molt ben travat d'uns quants personatges, en realitat el gran protagonista de la novel·la és el camp mateix i el dia a dia dels diferents grups humans que hi foren deportats. L'obra és, a la vegada, el testimoni de la resistència i el desig de mantenir la dignitat humana enmig de la barbàrie i les penalitats més absolutes. Una mostra d'aquesta resistència és la literatura, normalment escrita sobre trossos de paper fet amb sacs de ciment, que es produí dins els camps de concentració. Del mateix Amat-Piniella són els 71 poemes de "Les llunyanies" escrits durant el anys a Mauthaussen.

Va ser a partir de la lectura de "K.L. Reich" i del coneixement d'Amat-Piniella que Montserrat Roig escriuria la seva gran obra "Els catalans als camps nazis" (1977), que recull diferents testimonis de persones que pogueren sobreviure als camps. Diu Roig "foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". Qui estigui interessat a consultar documentació i conèixer més detalls de l'autor de "K.L. Reich" pot visitar el web http://www.memoria.cat/amat/

Acabarem amb el fragment d'una carta d'Amat-Piniella adreçada al cinematògraf, periodista i pintor Ramon Martí-Farreras en què parla de la novel·la "K.L. Reich": "Vaig escriure aquest llibre perquè durant l'estada al camp m'ho havia imposat com un deure. Milers de companys, dotzenes d'amics entre ells, havien mort, anaven morint o havien de morir a conseqüència de les penalitats de quatre anys i mig de camp. Hi havia sota dels que sobrevivíem una muntanya de dolor, una gran muntanya d'injustícia. I damunt dels nostres caps, una teranyina de fe en la humanitat, una feble teranyina que calia reforçar fins a fer-ne un teixit que ens pogués abrigar per a la resta dels nostres dies (...) Altrament, després d'haver viscut aquella tongada negra, la vida no podia tenir sentit.
Com que vaig sobreviure, el meu deure era, és i serà sempre, pensar en els morts".