"Nos hemos adormecido"

Barcelona i l'Havana van ser dos dels principals destins que molts menorquins van triar per fugir de la crisi econòmica que, cada vegada amb més força, castigava l'Illa els primers mesos de 1920, segons assegurava el diari monàrquic "El Bien Público", en la seva edició del 7 de juliol. Lluny de la pantalla virtual de l'ordinador, m'agrada molt més fer girar les pàgines grogues de la premsa d'època, envoltat de toms de gran tamany i milers de llibres de la biblioteca de l'Ateneu. Sembla que amb el contacte físic augmenta la connexió amb èpoques pretèrites i, fins i tot, és possible submergir-se en el passat. El Decret Cañal de l'agost de 1919 va originar la crisi del calçat, el motor de l'economia menorquina, amb la signatura d'una disposició que va representar la negació del treball a milers de menorquins, segons subratlla un columnista del referit diari, que justifica el seu escrit per l'objectiu de proporcionar un poc de pau als esperits dels obrers i així "conseguir que la horrible crisis sea mitigada". La veritat és que el clima social era irrespirable i l'horitzó no oferia moltes oportunitats per a les famílies. El capvespre d'un dilluns de juny del referit any nombrosos grups de dones van recórrer els carrers de Maó per protestar per l'encariment del pa. Menys feina i els productes de primera necessitat a uns preus prohibitius. "El problema no fue resuelto definitivamente a su debido tiempo por la obsesión política que padecemos, y hoy sufrimos las consecuencias de una grave crisis que paraliza la importante industria y niega el trabajo a millares de hogares.(...) En lugar de afrontar el conflicto, de atajar el mal, halagados en fugaces triunfos, nos hemos adormecido y el despertar nos ha mostrado la descarnada realidad". Vuitanta-tres anys després, les coses no han canviat com a massa.