Els salvapàtries escalfen motors

– Açò teu és competència deslleial –el renyava es nostro espia, que amb motiu de la reunió s'havia posat l'uniforme oficial de gavardina i ulleres de sol–. Jo mai de la vida posaria un micròfon per espiar les meves víctimes.

– Si no t'exigeixen cintes, vol dir que els teus clients són uns passerells –li va respondre l'interlocutor, que anava vestit com ell i que era l'amo d' una empresa sòlida i pròspera feta a cop d'espionatge d'alt nivell.

– Quan tens una cinta enregistrada, mai no saps quantes còpies hi arribarà a haver –va continuar es nostro honrat espia mentre el cambrer entrava al reservat amb un plat d'olives–, ni a quina gent arribaran... És un perill social!

– Molta filosofia, tu! –va replicar l'altre–. Però compara: tu vius a la misèria i jo m'he fet ric! I has de saber que només faig feina per a clients de confiança. Gent molt educada i amb bona posició social!

–Ja es ben veu, per totes les coses que surten als diaris –va respondre es nostro espia–. Però encara no entenc com t'ho has fet perquè tothom ralli de la teva feina..., que d'informes secrets fa molts anys que n'hi ha. Sempre n'hi ha hagut, me sembla!

– Sí, però ja saps amic meu –va amollar l'altre espia mentre agafava una oliva amb el punxó que hi havia devora el plat– que en aquest món és més important el moment que la cosa.

– Ara sí que no t'entenc –va haver de reconèixer es nostro mentre es treia les ulleres, perquè amb aquells vidres tan foscos, no encertava cap oliva amb el punxó–. El moment és més important que la cosa, dius?

– I tant! –va respondre l'altre, que certament era més hàbil, perquè enfilava les olives a la primera–. Digues, quins són els problemes reals del país? –va demanar al nostro espia.

– Per les portades dels diaris –va respondre ell, que continuava sense poder atrapar cap oliva–, el principal problema deu ser la trama d'espionatge que s'ha descobert a Barcelona. O potser l'independentisme català, que reclama el dret a fer un referèndum...

– Ho veus si ets innocent! –va respondre l'altre–. Així mai no faràs fortuna... Ni tindràs els clients oficials que arrib a tenir jo! I dic "oficials" perquè som discret, que els diaris ho diuen amb més claredat...

– Així que ni espionatge ni referèndum no són els principals problemes del país, encara que els diaris no parlin d'una altra cosa? –es va interrogar es nostro espia, que finalment havia aconseguit aplegar una oliva!

– Pensa una mica, homo! –va continuar l'altre–. Espanya està en plena crisi econòmica i social, amb milions d'aturats. I el govern bloquejat per tres problemes immensos que l'esquitxen (és una manera de dir) i el podrien arribar a tocar de mort. T'he de dir quins són?

– No ho cal –va respondre el nostro espia mentre atacava una altra oliva–. Vols dir Bànkia, que és el desastre financer més gros de l'Espanya moderna, les anotacions d'en Bárcenas, que si fossin bones posen a la picota el govern i tot el seu entorn, i els negocis del gendre del rei i les seves ramificacions per la trama Gürtel. Del gendre i ves a saber de qui més!

– Ara ho has entès! –va respondre l'altre, mentre amb el seu propi punxó li posava una oliva a la boca–. I és per distreure de la gravetat d'aquests fets que donen esca a la premsa perquè ralli de noltros els espies!
I com que es nostro homo s'havia quedat amb la boca oberta, l'altre va continuar.

– Ni t'ho pots arribar a pensar, l'eficàcia que té omplir les notícies amb els fills d'en Pujol, que com que en té set, hi pots trobar de tot, o amb les declaracions d'una ex amant contrariada, o...

– Però és que cada dia n'amollau una de nova –es va lamentar es nostro espia–, de més grossa que el dia anterior...

– I espera –va replicar l'altre mentre s'alçava per partir, potser perquè ja s'havien acabat les olives–. Ja veuràs si n'haurem d' escampar, de merda, perquè l'opinió pública no s'arribi a centrar en els temes realment alarmants.

– Però mentrestant sembla que el país cau a trossos –es va lamentar es nostro espia.

– Aquesta és la por que tenc –va reconèixer l'altre. Que amb l'ambient que hi ha no comencin a escalfar motors els salvapàtries. I ja ho saps, sense democràcia noltros no tindríem res a fer. Seria tota l'administració que es dedicaria a l'espionatge i el profit propi.