Ferreries

La superfície del món era imperfecta. La calç purificava els enfronts de les cases i del temple. El poble havia estat esmitjat per l'ungla juganera d'un petit déu. La sang del nord es mesclava amb el marès dolcenc del sud. Els gegants eren vius en la imaginació i en la toponímia. Se sentien els cops de les maces rebotides en les campanes i es veia el fum del metall incandescent refredat per les aigües de la font confós amb les fumarades provocades per les cremes de rostolls i de les males herbes.

La superfície del món era imperfecta. Els habitants eren els supervivents d'una guerra i els seus tendres descendents. Estava tot per fer. De les pedres de les runes en farien cases. De la farina, en farien pans. Dels pans, forns i pastisseries. De les sabates foradades, fàbriques de calçat. Dels casquets de les bales, factories de bijuteria. De les bigues i de les llenyes dels naufragis navals, fusteries i ebenisteries. Dels clots de les bombes caigudes en els llaurats, explotacions agràries i ramaderes. Del so de les sirenes antiaèries, música i poesia. De la memòria, narracions i novel·les. Del dolor, dolor; de l'odi, odi, i de l'amor, amor; perquè el dolor i l'amor i l'odi sempre han viatjat amb els homes i amb les dones.

El nom de "Ferreries" té un origen incert. Per una banda es creu que és una deformació ortogràfica de la Fraria, ja que la primitiva església de Sant Bartomeu es va aixecar damunt els terrenys pertanyents als frares mercedaris, probablement els de Puig Ostern. D'altra banda, la tradició oral sosté que el nom Ferreries té relació amb els topònims de sa Rovellada, s'Enclusa i les muntanyetes de Sant Telm que rodegen el poble, i amb la possibilitat que qualque ferrer s'establís originàriament per aquests contorns per atendre les cavalleries de transport que viatjaven per l'interior del territori illenc.

La superfície del món era imperfecta i ho continua sent.