Volien bones pràctiques?

Ja sé que més d'un dirà que sóc un ignorant, i que un contracte és un contracte. O una hipoteca. Però, sincerament, jo no entenc res. No comprenc la manca de sensibilitat dels bancs i les caixes, encara més quan aquestes darreres presumeixen de tenir fundacions i obres socials en favor de la societat. Però només és per quedar bé a la foto. Res més! És que no veuen com està tothom? Com pot ser que es produeixin situacions com la d'aquest divendres? Al final serà cert. Els polítics només ens volen cada quatre anys, i els bancs cada primer de mes. I quan hi ha un problema... "ho sento, cerqui's la vida, jo vull els meus diners".

El Govern central de Mariano Rajoy devia pensar que els ciutadans som un poc tontos. O molt. Des del principi es feia evident que quedaria en paper banyat el manual de bones pràctiques que van elaborar per provar de fer callar el poble davant de situacions tan injustes com són els desnonaments. Sobretot perquè les taxacions sempre les fan els bancs... Ben parcial, per tant.

Llavors, els de Rajoy defensaven l'indefensable. Cap banc, si no l'obliguen, accedirà a acceptar la cancel·lació del deute si el propietari ofegat per l'economia entrega les claus. Els feia falta constatar-ho? Idò ja ho tenen, s'ha demostrat, els bancs no tenen escrúpols i són responsables d'aquests suïcidis junt amb el Govern. És hora de canviar-ho. Ja està bé! Reforma de la llei hipotecària, ja! Prou d'abusos! No som els seus esclaus!