Què vol dir enferritjar-se?

Va ser així com l'altre dia vaig comentar-li a un dels socorristes que ens convé nedar i moure el cos per evitar que els ossos se'ns quedin enferritjats.

Enferritjar-se és un verb reflexiu que vol dir deixar de funcionar bé una peça dins una altra per efecte del rovell. Enferritjar-se deriva de ferritja.

La ferritja és el polsim de ferro produït en serrar-lo, en llimar-lo, foradar-lo, etc. La seva etimologia ve del llatí 'ferrigine', variant de 'ferrugine' 'rovell de ferro'.

El rovell és l'hidròxid de ferro vermellós que es forma a la superfície del ferro per l'acció d'aire humit. I aquest òxid és el que fa que els objectes s'enferritgin o s'engalavernin, és a dir, que quedin privats del seu moviment propi i normal.

'Engalavernar-se un nirvi' ho deim quan es posa enravenat i sense moviment. És sinònim d'encastar-se, bloquejar-se i enrigir-se.

Val a dir que el sentit figuratiu del llenguatge és omnipresent. Per a posar-ne un exemple, deim que una persona s'ha enferritjat amb qualque cosa quan s'ha quedat travada o enredada, potser per caparrudesa o per altres circumstàncies, com es queden travades les peces, estris, eines o objectes de ferro per l'efecte del rovell.