Barcelona 92

Amb el pas dels anys vaig començar a prendre consciència que aquells jocs van representar quelcom més per a la ciutat. Van suposar la seva transformació física amb la incorporació de les rondes, de l'anella olímpica, amb l'aparició de nous barris... però sobretot, va ser la transformació de la mirada de la seva gent, del seu esperit, del voler és poder. Com si mutéssim la ciutat de províncies a la ciutat cosmopolita que avui coneixem. Barcelona, a més, va deixar d'estar d'esquena al mar i va aprendre a posar-lo en valor.
Des que visc a Menorca fa tres anys, he tingut la sensació d'estar en una situació pre-olímpica. No perquè m'esperi una transformació urbana (de rondes n'hi ha a Maó i a Ciutadella!), sinó una transformació de la mirada de la seva gent, del seu esperit, del voler és poder. També la noto d'esquena al mar, d'esquena al port de Maó, com si li faltés una flama. No ho sé, tres anys són pocs per parlar amb coneixement de causa i potser només siguin sensacions d'aquests dies quan m'emociono veient el que em vaig perdre.