Creuers, Maó, Menorca

Els creuers tenen un impacte econòmic positiu a les ciutats on fan escala quan aquestes han comprès els seus efectes beneficiosos (i també alguns de negatius) i s'han organitzat adequadament per maximitzar els avantatges (econòmics) i minimitzar els problemes (ambientals). Els impactes són molt diferents segons el port sigui "port-base" –el creuer comença o acaba o, més habitualment comença i acaba la seva ruta en aquell port- o "port d'escala"- el creuer hi fa una escala d'aproximadament 10 hores-. En els primers, els port-base, els creueristes hi arriben uns dies abans de l'embarcament o es queden uns dies després del desembarcament i la despesa realitzada a la ciutat i en els entorns que visiten (hotels, restaurants, botigues, activitats culturals, artesania, records...) és superior al que realitzen els creueristes d'escala, malgrat que les seves despeses son també molt importants per a la ciutat. Les dades de les que disposem són diverses segons els ports i la qualitat dels serveis que ofereixen. Poden ser de mitjana d'uns 150 euros al dia per cada creuerista de base, i d'uns 50 euros al dia per cada creuerista d'escala. També els tripulants realitzen despeses. Però són sobretot importants les compres d'avituallament que realitzen els creuers de base en el seu port i ciutat. En aquest darrer sentit s'ha de considerar que els nous grans vaixells que poden portar fins a 4500 turistes i quasi 1500 tripulants es subministren en el port-base de tot el necessari perquè aquesta població pugui gaudir d'un alt consum durant tota una setmana. Això suposa, a més del combustible i aigua del vaixell, servir per exemple més de 125.000 menjars diversificats (tres al dia durant set dies), desenes de milers de refrescos, vins i licors, articles per les múltiples botigues i àrees de diversió, a més de medecines, llibres, programes i jocs d'ordinador, càmeres fotogràfiques... i material molt divers per una població de 4000 o 5000 persones d'alt standing. Els ports d'escala no tenen tots aquests impactes positius però en tenen d'altres que poden promoure coordinadament els sectors turístics i comercials interessats: els transports i les excursions, les visites culturals, les compres als seus comerços i restaurants, les sortides als indrets de l'entorn amb interès. El creuerista que tingui una impressió positiva del lloc repeteix visita altres anys i aconsella a familiars i amics que vagin a aquells llocs que els hi han agradat. Els ports d'escala d'èxit poden esdevenir ports-base en poc temps si compleixen algunes condicions com disposar d'un aeroport internacional i dels serveis essencials als vaixells i a les persones, condicions que Menorca podria complir.

Un aspecte molt positiu dels creuers és que es desenvolupen durant una temporada llarga, habitualment els sis mesos entre Maig i Octubre. Això suposa una dilatació de la temporada turística per a les ciutats portuàries que els acullen i és una contribució a superar el gran i tradicional problema de l'estacionalitat d'aquest sector.

Els creuers tenen també més elements positius (que no podem explicitar aquí per falta d'espai) i alguns de negatius. Entre aquests darrers cal esmentar la grandària dels grans vaixells i el seu impacte visual, el desembarcament massiu i puntual de moltes persones en poques hores i, per als port de base, les altes emissions de CO2 a l'atmosfera que realitzen els seus motors de fuel que donen energia contínuament al vaixell i a una important població amb elevat consum, (propulsió mentre es navega, llum i aire condicionat sempre). També aquests elements negatius s'han d'analitzar profundament i tenir alternatives per minimitzar-los.

El creixement dels creuers en els darrers dos decennis a la Mediterrània Occidental ha estat espectacular, però molt desigual. Mentre que entre 1990 i 2011 Barcelona ha multiplicat per més de 50 el nombre de creueristes, Palma per més de 30 i Eivissa per més de 5, Maó només els ha multiplicat per 2,6. En els darrers anys el nombre està disminuint constantment i considerablement. Després d'un creixement continuat (amb alguns alts i baixos) des de 1990 fins a 2008 quan es va arribar a un màxim de 103.000 creueristes, s'ha passat a 76.000 l'any 2009, 63.000 l'any 2010 i només 55.000 l'any 2011. El declivi d'aquest important sector turístic és clar a Maó de la mateixa manera que el creixement de tots els ports de l'entorn mediterrani és evident. S'ha d'estudiar detingudament i profundament aquest fenomen.

El port de Maó té grans possibilitats de rebre un important turisme de creuers no només per els seves condicions tècniques de resguard i calat, sinó especialment pel seu atractiu, pel seu extraordinari patrimoni històric (en molts aspectes únic en la Mediterrània Occidental), per la oferta turística i de serveis de la bonica ciutat que l'acull i per la bellesa natural de la illa de Menorca. El vaixell de creuer va a un port, però el creuerista va a conèixer una ciutat, un territori, un país. Maó i Menorca tenen molt més interès i capacitat d'atracció de creueristes que molts dels ports que estan creixent en aquest tipus de turisme. En el seu entorn hi ha els tres principals ports-base d'aquesta zona (Barcelona, Palma, Civitavecchia) i no s'ha d'oblidar que gaudir d'un creuer és visitar els ports i ciutats d'una ruta (generalment 6 o 7). També Ciutadella, amb el seu nou port tindria possibilitat de rebre alguns creuers que, coordinadament amb la oferta de Maó, poden ser complementaris. Amb una adequada i intel·ligent promoció es podria convertir Maó en un important port d'escala a curt termini i en un port base a llarg termini i Menorca en un destí destacat en la oferta de creuers de la Mediterrània, conservant sempre el seu medi i la seva identitat que, no ho oblidem, són els autèntics factors d'atracció. L'elaboració i posada en pràctica d'un pla de desenvolupament ben estructurat, ben coordinat i consensuat entre tots els sectors interessats, són elements importants per l'èxit. Un pla i unes actuacions privades i públiques que sàpiguen promoure totes les grans potencialitats que té el port de Maó com infraestructura bàsica i Menorca com a destí de qualitat en aquest sector, encara emergent i molt dinàmic, del turisme de creuers.