TW
0

L'altre dia els membres de l'equip de Caritas Parroquial de Ferreries comentàvem un fet que en certa manera ens ha sorprès: mai com ara havíem rebut tanta quantitat d'aliments i donatius tan quantiosos. Quina cosa! Justament quan se't romp el cor escoltant la situació de moltes famílies que s'ho passen malament, és quan es donen vertaderes mostres de generositat i solidaritat.

Un cas que ens va deixar gratament sorpresos va ser el d'una persona estrangera que es va presentar a Caritas dient que volia convidar a sopar 10 famílies. La seva intenció finalment es va concretar fent una donació de 600 euros per a la compra d'aliments, i oferint un ram de flors per a les voluntàries. La seva motivació, segons ens explicà, era que, en arribar a Menorca, ja fa temps, havia rebut ajut de Caritas, i ara que econòmicament li anava bé, volia retornar el favor que ell havia rebut.

Aquest és l'autèntic esperit de Caritas: donar i rebre, ajudar les persones en moments difícils a fi que puguin refer la seva vida, en la confiança que un dia, aquestes persones, s'apuntaran al nombre dels qui donen.

Desgraciadament, les actuals circumstàncies desfavorables fan que ens trobem amb persones i famílies que travessen situacions molt difícils. Anam veient com canvia el perfil de les persones que arriben a Caritas: ara ja no és sols l'immigrant sense feina qui s'atraca per demanar ajuda; de cada vegada hi ha més gent d'aquí, i joves, que s'han quedat sense recursos. Fins i tot algunes Caritas parroquials de Ciutadella ens comentaven que es veuen desbordats per la demanda, amb casos desesperants que han d'esperar fins a l'estiu per poder rebre aliments.

Davant aquestes situacions ens podem demanar: donam prou d'allò que rebem? Tenim consciència que hi ha moltes famílies que s'ho passen malament per arribar a final de mes? Vivim senzillament perquè d'altres senzillament puguin viure, com diu la campanya de Caritas d'aquest curs?

No ens podem quedar braços plegats mentre tres quartes parts de la família humana malviuen en la pobresa. Siguem solidaris més que mai en temps de crisi.