Massa poca corrupció

La seva assessora, na Socorro, i na Nataixa Rasputinova, auxiliar de tercera, l'esperaven al despatx, acompanyades de l'espia, que anava disfressat de caçador d'elefants perquè ningú no s'atrevís a expulsar-lo del país. Set dies més tard, l'ambient és un altre.

– ¡Vaya noche! (que volia dir: "Quina nit més dolenta que he passat!" –va exclamar el conseller mentre travessava la porta del despatx amb el cap entre les mans.

– Idò, conseller, que és que no pot dormir, de tant de crear llocs de feina? –va demanar na Socorro, que en aquell moment es dedicava a actualitzar l'àlbum de fotos del seu president de la gomina.

– Es que he tenido un mal sueño (que es pensava que volia dir: "És que he tingut un malson") –va respondre l'autoritat–. He somiat que a l'Illa de les Vaques tres de cada quatre habitants són desafectes a la nostra comunitat de La Colònia d'Ultramar.

– Açò no és un malson, conseller –va replicar na Nataixa–. És el resultat d'una enquesta, que diu que el 75% no se senten identificats amb l'arxipèlag.

I mentre ho deia va agafar la farmaciola de primers auxilis i se'n va anar a seure al sofà, devora el nostro espia. L'homo anava disfressat d'immigrant malalt i sense papers, de tal manera que en aquella casa tothom feia veure que no el veia com si fos un ca mort.

Alguna cosa haurien de dir els dipositaris de la caritat cristiana.

– Peor me lo pintas, pues (que volia dir: "Encara pitjor, si ho diu una enquesta) –va replicar el conseller, i a continuació es va dirigir a la seva assessora–. Socorro, avui a horabaixa vull que es presentin al meu despatx tots els miniconsellers de l'Illa de les Vaques.

–Ui, conseller –va respondre na Socorro–, complidors ho són, però és que aquella illa la tenim bonibé incomunicada per mar i aire. No ho sé, si podran venir tan prest.

– Amb l'aeroport desproporcionat i el dic insostenible que els hi vam fer, no tindran excusa –va replicar el conseller–. "Toca el pito" i que venguin amb tèquina, si és necessari.

Mentrestant, na Nataixa anava auxiliant el nostro espia, que va començar acceptant una aspirina i va acabar exigint unes fregues de pomada. I l'homo va anar fent veure que reviscolava que reviscolava, fins estar en condicions de fer-ne ell també, de fregues.

– Es que no lo entiendo, esto (que volia dir: "És que no ho entenc, que no s'identifiquin amb noltros) –es va continuar lamentant el conseller–. Mem, Socorro, que és que en aquella illa no estan preparant les normes urbanístiques adequades perquè tenguin els mateixos desastres que aquí?

– I tant que sí –va respondre la consellera–. Si hi tenim un miniconseller que és espavilat com una mala cosa. Massa deveres i tot, que vol anar.

– ¿Acaso no pueden ver nuestra tele? (que volia dir: "Que és que no els reblanim amb la telenostra, noltra i de ningú més) –va suggerir el conseller, ben preocupat per la desafecció de l'Illa de les Vaques.

– Ja ho trob que sí –va respondre na Socorro fent capades afirmatives–. I ara tindran el reforç de la TVE, que també controlarem noltros tot sols sense interferències de l'oposició.

– Pues mira que no entiendo qué passa (que volia dir: "És que no ho entenc, idò) –va dir el conseller mentre es gratava la clespa–. Potser és que encara no hi enviam prou turistes de patacada, d'aquests que boten dels balcons al ritme del "todo incluido".

– Açò encara no, que no ho tenen. Hi va un turisme prou finet –va haver de reconèixer l'assessora–, però em consta que fan esforços perquè la cosa es vagi degradant.

– I supongo que no estaremos... –va continuar elucubrant el conseller– malgastant els doblers amb ajuts a la indústria i promoció a les fires internacionals, o potenciant la singularitat d'aquella illa...

– De cap manera, senyor –va respondre na Socorro amb contundència–. Tot al contrari. Si la tractam com si fos un tros de l'Illa Grossa sense nom ni llinatge. I a dieta de transport i d'inversions, que la tenim.

– I de corrupció política, com van? –va demanar encara el conseller, que quan tocava aquest tema li sortia l'ànima i se n'oblidava del seu bilingüisme militant.

– Ui, comparat amb l'Illa Grossa, uns angelets –va replicar na Socorro fent cara d'ois–. Si els casos més grossos són un solar ple de rates o un tros de casa a estribord!

Quan a horabaixa van arribar els miniconsellers, es van plantar en formació de dos, i un d'ells que sembla que d'açò en sabia, quan va comprovar que el conseller ja estava aposentat i en condicions d'escoltar-los, va donar novetats i l'ordre de descans.

– Malas noticias tengo (que volia dir: "Ja ho he aclarit") –va dir als presents el conseller–. Que ja sé la causa de la desafecció dels habitants de la vostra illa, que no volen saber res de la nostra comunitat. És que allà, fins ara, hi ha hagut massa poca corrupció!