15 M: repensar la participació ciutadana

El 15M és un moviment social que neix com a reacció a un moment de canvi i crisi generalitzat dins la nostra cultura occidental. Aquesta crisi ha provocat un punt d'inflexió en la nostra trajectòria. Una crisi econòmica provocada pel sobrepoder dels mercats i l'especulació financera. I crisi política i social en tant que els governs europeus han obeït als primers, oblidant-se de fer política pel poble –traint i sacrificant els drets i pactes socials, entre d'altres, que si més no, podíem enorgullir-nos d'haver conquerit.
En aquest context, les principals tasques del 15M són: per una banda, assenyalar els responsables de la crisi despertant i creant consciència. D'altra banda, organitzar les persones que comparteixen i pateixen un mateix malestar per la construcció d'alternatives al nostre sistema. De fet, és una conseqüència més de la crisi, i del fet que el sistema capitalista es troba en un estat de desintegració, i de deslegitimació degut a les injustícies que provoca arreu del món.

A partir d'aquest punt, la ciutadania ha decidit generar nous espais on compartir queixes, idees, pors, propostes i sentiments, moltes veus amb una angoixa compartida. La voluntat de molts de canviar i establir noves normes de convivència i 'uns mínims per una vida digna.

Tothom que ha volgut, ha pogut participar de les ja moltes convocatòries i activitats organitzades per aquest moviment. El fet és que molts s'han apropat o s'han contagiat d'una actitud pública activa, han pres la paraula i han començat a denunciar els abusos que estem patint; es pensen i s'ofereixen alternatives. És l'essència de la participació ciutadana. I és la voluntat del poble de ser protagonista del moment que ens toca viure.
D'aquí que una de les principals demandes del moviment sigui la democràcia participativa, un sistema de governança obert i permeable per a tots i totes. En contraposició de la democràcia representativa i partidista existent que, com hem dit, s'ha sotmès a la lògica econòmica i productiva per damunt qualsevol altre valor social o polític.

La realitat és que per tot l'estat espanyol, des de l'esclat del 15M s'ha estès una força renovada i de necessitat, d'organitzar-se i lluitar per donar resposta a la crisi: plataformes ciutadanes, nous i vells moviments socials, grups i comissions de treball, fòrums de debat...

Ens trobem davant d'una pluralitat de noves iniciatives de participació, autoorganitzades, de funcionament horitzontal i no violentes. Gairebé s'han especialitzat en les diferents problemàtiques existents: l'habitatge, la sanitat, el medi ambient, l'educació, l'àmbit social, la cultura, la comunicació i contrainformació...

La integració d'aquesta pluralitat és el que de vegades ens fa dubtar sobre l'orientació dels moviments 15M i d'altres més. De fet, hem escoltat en moltes ocasions que si aquest conjunt d'iniciatives populars no es canalitzen en un nou partit polític o no defineixen un lideratge clar, la cosa no funcionarà mai ni arribarà enlloc. Però hem de saber fer una passa més enllà i repensar la política. És un repte difícil: com organitzar-se i no desgastar(se) massa energia en les formes, definir canals eficients i pràctics de denúncia i influència en el nostre entorn. I finalment, mantenir la interrelació entre la mobilització des d'una perspectiva global i local, aquesta darrera de treball urgent. Tots aquests factors dificulten en molts moments la fluïdesa del moviment ciutadà.

També i sempre, com podem incloure més gent que, com la majoria de nosaltres, està vivint una situació difícil i ens manca la seva participació: pensem amb el col·lectiu immigrant o els més joves. Així com la connexió amb la lluita del conjunt de treballadors, imprescindibles, i que també es mostra una mica dèbil en el marc de la feina feta pels sindicats majoritaris.

Hi ha carències, hi haurà errades i males interpretacions en la trajectòria d'aquests nous moviments. Però formarà part de l'aprenentatge i empoderament col·lectiu, de la cerca de respostes a aquesta nova situació mundial. La realitat és una construcció col·lectiva i davant qualsevol manipulació hem de creure en el poder de decidir entre tots i totes.
Tot i això, els anomenats moviments socials i de participació són un símptoma saludable de la nostra societat (el 15M ha estat un dels esdeveniments polítics més importants del 2011). La reacció i el canvi d'actitud de molta gent davant l'apatia i l'acomodament, són fruit de la preocupació per la precarietat generalitzada i de la injustícia social. És una situació insostenible. I fem ús de la llibertat i responsabilitat d'escollir la millor manera, però sobretot una nova manera d'organitzar la nostra societat.