Ens faran mal

La lectura dels seus llibres polítics i històrics m'ha anat mostrant que el seu nacionalisme té un alt component pragmàtic, d'eficàcia, d'oportunitat per servir millor els interessos generals. Deutor del pensament de Prat de la Riba i Cambó, vostè creu en l'autogovern perquè és bo per al país, no per satisfer cap vel·leïtat romanticoide, ni per apuntalar els interessos privats de cap oligarquia local. Per això, quan s'apel·la a l'autogovern per justificar una qualsevol oligarquia, o quan la descentralització i el repartiment del poder polític condueixen al desgavell, al galimaties i a la impossibilitat de cap realització positiva, vostè prefereix un poder polític fort que garanteixi l'ordre i la legalitat, encara que retalli les ales a les legítimes aspiracions regionalistes. La comprensió que ocasionalment li mereix Cánovas del Castillo –compensada per les crítiques que li profereix en altres moments– s'entén des d'aquesta perspectiva.

Idò li seré franc: davant el que ha succeït aquests dies a Menorca, no lament que l'exercici del nostre autogovern hagi estat esmenat per una instància superior. Som conscient que per aquí em fic en un terreny llenegadís, ja que aquesta argumentació se'm pot girar en contra si parlam d'altres matèries, però no ho puc evitar: la preservació de Menorca és un valor infinitament més important que una ocasional vulneració del nostre dret a governar-nos des de Menorca mateix.

Tot i que, ben mirades les coses, no són els polítics de Palma els qui han frustrat –de moment– la voracitat depredadora del nostre Consell Insular –el més flac que hem tingut mai: «de perfil baix», diu la gent–. El Govern que ha desbaratat els plans del tàndem Tadeo-Huguet és el mateix que, amb la connivència en aquest cas del Consell Insular de Mallorca, ha aprovat la construcció d'un hotel mastodòntic ran de la platja des Trenc, indret d'un valor natural i paisatgístic excepcional, i símbol de la lluita ciutadana pel territori. No, no ens confonguem: Bauzá és tant o més desenvolupista que Tadeo. En realitat, la frenada a les pretensions del Consell menorquí la devem als juristes de la comunitat autònoma, que no han volgut carregar amb les conseqüències d'unes decisions que feien saltar pels aires la seguretat jurídica i abonaven l'arbitrarietat d'un urbanisme salvatge.

Sigui com sigui, aquesta vegada m'alegra que una instància superior hagi retallat puntualment el poder menorquí. Al capdavall, podem anomenar autogovern l'execució d'unes polítiques perpetrades contra Menorca? Per a vostè, aquest autogovern no té cap valor. Tal vegada seria més adient parlar d'autodestrucció. Al cap i a la fi, els qui ara ocupen les butaques del Consell són una gent que no hi ha cregut mai en l'autogovern, i de fet pertanyen a un partit que, des de Madrid i a tot l'estat, ha iniciat una operació recentralitzadora d'ampli abast.

Beníssim, idò, que la maquinària legal hagi funcionat. No podem cantar victòria, està clar, però si açò ha passat una vegada, en pot passar dues, o les que faci falta. El GOB anuncia un front jurídic per intentar aturar, amb totes les de la llei, la consumació d'unes polítiques agressives i depredadores que no conduirien a res. Tan de bo que tenguin èxit, perquè serà l'èxit de tots. Es tracta, ras i curt, d'evitar que ens facin mal aplicant com a remei contra la crisi el mateix verí que la va provocar: la bimbolla immobiliària, la inflació constructora, la desfiguració de Menorca. Si per assolir aquesta fita ens hem de posar fulles a l'orgull local, no seré jo qui hi faci escarafalls.

Fins la setmana que ve, si Déu vol.