Pasqua 2012

L'esdeveniment central de la vida i de la mort del Senyor dóna ple sentit a la vida pròpia de tots els cristians i de la humanitat sencera. Diu sant Joan Crisòstom: "Ha ressuscitat el Senyor i amb Ell ha ressuscitat tota la terra". És tan fonamental aquest anunci, escoltat per primera vegada a l'interior del sepulcre buit, que va omplir d'alegria i d'esperança els Apòstols, que van córrer immediatament a comunicar-ho als seus companys, als altres deixebles i la resta de la humanitat.

A la Resurrecció resideix l'essencial novetat de la vida que ens regala Jesucrist. És motiu per a una existència nova de lloança i gratitud al Creador, de plenitud i alegria per seguir el Senyor i de lliurament i servei als nostres semblants. Aquests tres factors contribueixen a enfortir la nostra actitud davant els grans reptes personals i a cohesionar la nostra pròpia pertinença a la comunitat dels seguidors de Jesús.

Alguns es pregunten quines serien les circumstàncies personals, familiars i socials dels Apòstols en aquests moments tan especials; quins serien els seus sentiments, les seves frustracions i les seves expectatives; quines les seves dificultats materials; quins problemes mantindrien en suspens la seva vida; quantes mancances i limitacions s'observarien al seu voltant; quina quantitat de pobres, esguerrats i malalts es trobarien en el seu caminar diari... De tot això res ens diuen els relats evangèlics. No obstant això, una cosa semblant al que es descriu hauria en les seves ments i en els seus cors. El que sí afirma el text és que els Apòstols van deixar de banda els seus interessos personals o van assumir amb realisme les seves preocupacions i es dedicaren a una prioritat: trencar la desesperança per la mort del seu Mestre i viure amb radical novetat allò que un àngel o una dona els anunciava en l'alegre matí de la Pasqua. D'anunciats van passar a ser anunciadors de la Resurrecció.

De manera semblant als Apòstols ens pot passar als cristians d'avui. Sense desconèixer les reals dificultats de tanta gent, de la creixent pobresa del nostre entorn, del tremend dolor de l'atur i la consegüent repercussió familiar, dels perills d'exclusió de tants desafortunats... els cristians hem de comunicar al món sencer que Crist ha ressuscitat, que tenim una profunda alegria al fons dels nostres cors i que la vida no queda sumida en la desesperació i en el sense sentit. Que, sense ingenuïtats, reconeixem les xacres de la nostra societat i col·laborem en superar-les, però això no ens impedeix anunciar l'alegria de la Pasqua.

Quan observem tants cristians preocupats i col·laboradors voluntaris en el servei als altres, descobrim que el sentit de la Resurrecció del Senyor és la que els dóna força per al servei als germans. És la vida nova del compartir, com a fills de Déu, per construir la fraternitat demanada per Jesucrist.