Formatell

De la nostra expedició pels llocs derivats de l'antiga possessió de Forma, el de Formatell és l'últim que mancava i també el darrer a fundar-se cronològicament. Confrontava amb Matxani Gran, Can Pons de Tornaltí, Forma Vell, Formet Nou, Cogollonet (pronunciat Cogonet), l'estància de la Plana i les Tanques d'en Bernat de na Ponça. Les cases no exhibeixen la magnificència dels seus homònims.

Les properes setmanes reblarem el clau amb la visita als dos Sargossam. En arribar a Santa Catalina (Sargossam Nou) tindrem notícies d'uns pagesos que el van menar molts anys, Bartomeu Olives i Maria Camps, aquesta –feliçment– encara en vida. Als 94 anys recorda que son pare, en Pau d'Abdebús, menava Formet Nou, i que les quatre filles el fosquet anaven amb l'ase a poar a les tanques de l'actual Formatell, que llavors eren part integrant de Formet Nou.

Transitant per la carretera de Binidalí, baix de la costa de Matxani Gran a mà dreta, segur que heu vist la vella i singular olivera, amb el seus bancals, que ha ofert ombra al caminat i mudat en agraït escenari dels jocs infantils d'unes quantes generacions. Dins la volta immediata, a l'esquerra, apareixen les cases de Formatell, i un poc més envant, a la dreta, el camí que porta als boers i l'era.

A tramuntana de les cases hi queden vestigis del tambor del pou de torn manual, que feien girar a força de braços per omplir l'abeurada. A la vora del pou hi ha una cisterna, que tant hi podien poar de dins les cases com de l'exterior. Cap a mestral existia una era petita; en Pere Pallicer, que ara té ànsia dels hortets i quatre animals domèstics, recorda quan la van desfer i en el seu lloc hi van sembrar el figueral de moro.

El boer, avui molt modificat, feia dos arcs i un parell d'estables. A ponent, els colls de dues cisternes molt juntes es contemplen acarats, com a competidors que eren en la recollida de l'aigua de pluja de les teulades. Avui, a la tanca de Darrera es Boer, cap a tramuntana, hi creixen un parell de centenars d'oliveres joves.
L'era gran, on batien els pagesos que coneixerem, es troba dins el migjorn del boer, fa uns dotze metres de diàmetre i presenta un parell de detalls remarcables. El seu pis és de fang entre el qual, i també al seu entorn, es poden apreciar nombrosos macs de la mar, que haurien estat emprats en la composició del morter. Al voltant del cercle s'endevina la forma, més gran, de la barana d'una era primitiva picada a la roca. També destaca la barraca d'era de sostre en volta, bastant gran.

PAGESOS I MISSATGES
El propietari del lloc era en Bili "es procurador" i el majoral en Quicus de Santa Ponça. Entre 1954 i 1971 van menar Formatell Joan Mascaró Gornés (1925) i Nina Bassa Cardona (1922). Van ser els darrers pagesos amitgers d'aquest lloc, posteriorment va menar les tanques en Guillem Goñalons des del veí Matxani Gran. Abans d'ells hi havia estat en Llorenç i na Josefina, un matrimoni format per un santlluïser i una santclimentera, una fórmula mixta que s'ha mantingut i consolidat amb el pas de les dècades.

Formatell era llogaret d'una colla i tres sementers d'unes quinze quarteres cadascun, en el que conreaven blat, ordi, enclova, xivada, garroves i una mica de fruita per casa. Els anys àlgids del blat tot just es podien permetre quatre vaques, el brau, set o vuit benes i uns quants porcs acabats d'engreixar a la soll de devora les cases. Més envant van arribar a les set vaques holandeses, de bona factura.

El primer missatge que es recorda era d'Alaior, de nom Paco, que havia estat llogat a altres llocs de Sant Climent, com Mussuptà de Cas Capità, Cogollonet, Formet Vell o Tornaltí. Més endavant van tenir n'Eduardo des molí de vent. El darrer missatge, i el que hi va romandre més temps, va ser en Federico Socías, que hi va estar onze anys, i que ja hem trobat a Formet Nou, amb en Benet Sintes; ell ens acompanyà en el recorregut per les finques de Binidalí, més concretament a Binidalí de sa Cala, on l'hem vist poar –en foto– amb l'ase al pou de torn quan menava aquest lloc el seu conco en Joan Socías.

En Federico ha estat decisiu per no perdre definitivament la toponímia de les tanques de Formatell, recollides per l'incombustible Xavi Gomila. Les tanques des Rincons, a la banda de llevant de la carretera, eren de terra bastant bona, hi sembraven el blat. Les del costat de ponent eren més primes i xereques, com el Planet de s'Alzina, situat darrera l'alzina singular del camí, una crua de forma triangular i mala de llaurar per les seves roques altes, el que es coneixia com mal lloc. No hi havia forn, moltes vegades en Federico pastava el pa i el duia a coure al Forn Nou, de Sant Climent. Els darrers anys compartia lloguer amb un altre lloc o treball, fins acabar fent de jardiner.

EL PRISMA FEMENÍ
Habitualment queda un poc en penombra la funció de les madones i la seva particular visió de les feines i vivències. Als sis o set anys na Nineta Bassa ja feia enviats a la fàbrica de sabates dels Borrassos d'Alaior, per ser "ajuntadora" més tard. Els darrers dos anys de fadrina, en el mateix ram, faria feina d'embarc a can Juanico, els coneguts Silverios.

Als 22 anys es casà amb Joan Mascaró, vestida de negre, com s'acostumava a l'època. Llavors la seva vida donà un tomb radical. La parella s'instal·là a Torralbenc Vell, que menaven el seus sogres, i on en Joan guanyava 50 duros cada mes. Na Nina passà d'ajuntadora a formatjadora, a lligar ben estret el fogasser per fer el formatge, entre altres feines, amb un resultat molt satisfactori. Ja a Formatell, era na Nina qui traginava les gerres de llet del boer a les cases, que hi ha una bona tirada, i en feia el formatge. En dur-lo a Can Bernat de na Ponça el reservaven amb els millors.

Però, tornant a la vida de noucasada, aquella joveneta de 22 anys enyorava un poc la seva família i l'ambient de poble. El primer any, es volia mudar i anar a Alaior per Pasqua, a la Processó de l'Encontre, en Joan s'aixecà a les quatre de la matinada per deixar les vaques munyides, però justament va ploure i no sortí la processó. Els diumenges hi solien anar amb el carretó, encara que havien de menester una hora i mitja, quan eren a Alaior anaven a veure sa mare i fer-hi una estona, després de dinar havien d'enganxar la bístia i partir cap a Torralbenc per tornar munyir.

Son pare d'en Joan van morir als 65 anys. Llavors ells van deixat Torralbenc Vell, i van estar un any a Alaior, on va néixer la seva filla, na Magdalena.

A Formatell van tenir bona relació amb els pagesos de la rodalia. Una vegada que sa dona d'en Domingo de Formet Vell va tenir un problema de salut, entre els llocs veïns es van repartir els nombrosos fills. Amb els de Forma Vell, a part de ser els més propers, hi feien molt bo, na Magdalena afirma que amb na Práxedes tota sa vida hem estat com a germanes. Una vegada, elles dues van emblancar a escarada l'interior de les cases de "senyor" de Sargossam, inclòs el menjador gran. Se'n duien la senalla de dinar aguiat, i fins i tot van tenir l'oportunitat de pujar dalt la torre per l'escala de llenya.

Encara van viure els temps que el capellà de Sant Climent passava a donar el salpàs pels llocs i confessava la gent, així com l'any que la Mare de Déu del Toro va peregrinar per tota Menorca, essent rebuda amb arcs florals i les al·lotes vestides d'àngels.

Els dissabtes anaven a passar vetlada i jugar a les cartes a Forma Vell, que no podien deixar l'avi tot sol. També hi solia participar la família d'en Benuà, de Formet Nou. A Formatell hi havia poca llenya, va ser dels primers llocs a posar instal·lació de butà, per cuinar i per tenir llum al menjador i la cuina, a falta d'electricitat. Amb el temps arribà un element pertorbador, l'aparell de ràdio de grans dimensions que encara conserven. La televisió es destorbaria un poc més a acomodar-se a un lloc privilegiat de cada casa; per veure "Reina por un dia" s'havien de desplaçar al Casino de Sant Climent. Una "modernor" que se'n duria per endavant un estil de vida, el de la pagesia, amb arrels seculars.
–––
adsintes@telefonica.net