Bosco Faner23/02/12 0:00
TW
0

Reconec que no tenc massa alternatives davant l'actual crisi econòmica. Sé, però, que aquesta crisi afecta fortament la vida de moltes persones que han perdut la feina, el seu habitatge...; que han patit una disminució dels ingressos o ajuts que percebien, i que, a causa de no poder satisfer necessitats bàsiques, alguns d'ells pateixen una greu inestabilitat personal i familiar. Sé, també, que la crisi ens afecta a tots en la mesura que comporta un empobriment general del país, reduint la qualitat i diversitat de diversos serveis públics i privats. Per açò, començant Quaresma, vull aprofitar aquest temps que vivim els cristians, per manifestar que a tots ens convé "abstenir-nos" del que és superflu i donar importància al que és essencial; ens convé dejunar i adquirir sentit de solidaritat; ens convé intensificar la pregària, els qui creiem en ella, ja que ens ajuda a integrar en la nostra vida "l'essencial" i "la fraternitat".

En aquestes hores puc dir, conjuntament amb d'altres, que la crisi que patim no l'hem de viure exclusivament com un mal. També és una oportunitat col·lectiva per reorientar èticament la vida en general a favor de tots, sobretot dels qui més pateixen.

El temps que vivim és una oportunitat per reduir el que molts de nosaltres no sabem fer espontàniament: optar per una economia i un consum més conscient i responsable; apostar pel repartiment del treball; intensificar la solidaritat en termes econòmics i de voluntariat a favor d'iniciatives socials; canalitzar el nostre estalvi en el marc d'entitats més ètiques i de finalitat social; ser més exigents amb els poders polítics i econòmics; fugir de l'obsessió per la riquesa i el prestigi; orientar de nou la mirada cap a realitats que ens són veritablement essencials...

Després de gaudir d'una època de prosperitat on no pocs anàvem de compres o de vacances, i on havíem comprat una segona residència i provocat desforestació, canvi climàtic... avui, havent arribat al creixement zero o al mateix decreixement, hem de comprendre la insatisfacció de molts per a no poder satisfer les seves necessitats bàsiques. La crisi ens ha d'ajudar a mirar els qui més pateixen, cara a cara.

Va passant de moda aquell discurs que teníem arrelat sobre els efectes negatius del consumisme. Avui sona i ressona que depenem de nosaltres mateixos, de la nostra iniciativa i resistència, del nostre sentit comú... La nostra història recent és plena de disbarats que entre tots hem consentit amb el nostre silenci i/o cercant el nostre interès al marge del bé comú.

Hem arribat a un punt en el que la pregunta ja no és què hem de canviar sinó qui hem de canviar. I la resposta és: nosaltres! (Josep M. Lozano, professor a ESADE). Com diu Tolstoi: "Molta gent es planteja canviar el món, però poca gent es planteja canviar ella mateixa". Uns i altres, boni bé tots, exigim canvis als altres. Però... "quan algú parla del que s'ha de canviar, cames ajudau-me!... perquè l'interfecte pretendrà adaptar o forçar tots els canvis d'acord amb els seus criteris, objectius i necessitats.. incanviables, no és necessari dir-ho", manifesta acertadament el professor Lozano. I té tota la raó. Record les paraules de Gandhi: "Siguis el canvi que vols veure en el món".

Molta gent que reconeix que hi ha hagut malversació de fons, poca prudència en el que es gasta amb diners públics, a part de la corrupció... demana als polítics que canviïn. No pocs exigeixen el canvi, sobretot, als grans empresaris i a la Banca... Així i tot, no hem de ser tots els que ens hem de sentir implicats i hem d'ajudar a cercar alternatives globals i locals participant en associacions, estimulant la nostra imaginació per crear empreses, projectes i entitats noves amb valors humanistes?

No ho sé, però en aquestes hores de crisi, més que cridar uns contra els altres i apedregar-los amb les seves culpes, crec que hem de fer una opció més positiva: ajudar a cercar alternatives i educar i educar-nos a favor de l'ètica. Tots hem de canviar!