Amb la llengua s’equivoquen i ho saben

L'associació de Juristes, en una carta remesa al president Bauzá diu que "els valors constitucionals i estatuaris, superant velles polèmiques i forjant importantíssims consensos socials i polítics, ha permès l'existència en la nostra comunitat autònoma d'un règim de cooficialitat lingüística semblant al d'altres territoris espanyols, que ha comportat un sistema eficaç i no conflictiu de protecció dels drets lingüístics. La concreció dels valors esmentats s'ha projectat generalment en polítiques integradores, orientades, en els darrers vint-i-cinc anys, a la preservació i el millorament del patrimoni cultural i lingüístic, sense qüestionar la unitat de la llengua ni els vincles amb d'altres territoris amb els que compartim històricament aquets béns culturals". La cita és llarga, però s'ho mereix. Continua explicant el grans avenços aconseguits en la normalització lingüística i cultural, i en l'educació, tot indicant que encara tenim una "certa precarietat" de la llengua pròpia de la comunitat. I així conclou que les mesures que vol adoptar el Govern Balear trenca la pau lingüística aconseguida i erosiona el consens social i polític entorn de les llengües, desvirtuen l'objectiu estatuari de promoure el català, minven les garanties dels drets lingüístics, disminueixen la qualitat del sistema educatiu, elimina el pluralisme lingüístic en els mitjans audiovisuals i desincentiva els esforços de capacitació lingüística dels empleats públics i dels treballadors del sector privat. És, per dir-ho clar, una advertència de les greus conseqüències que se'n derivarien si s'arriba a aprovar i aplicar aquesta política del PP.

Aquesta política, que ja en un altre escrit vaig qualificar de lingüicida, contravé el compliment de l'Estatut d'Autonomia i les polítiques de protecció de les comunitats lingüístiques de la Unió Europea. Estaríem davant, com malauradament estem acostumats els ciutadans, de conculcació de drets i d'incompliment de lleis per part dels poders públics, els qui justament en tenen la responsabilitat de garantir.

El conseller Gornés, fa unes setmanes, primer en un article d'opinió i després en una entrevista en aquest mateix diari, explicava que la iniciativa del govern del PP volia establir la "igualtat" i que la llengua catalana no fos un impediment. Però dóna la impressió que els seus càlculs són francament erronis. No es pot tractar igual coses ben diferents. La deriva de la seva política condueix tard o d'hora a una minorització de la llengua catalana en l'administració pública, ja prou no hi estava en molts altres àmbits socials. El raonament és molt senzill: un funcionari que no domina les dues llengües oficials és un funcionari que, primer, resulta inepte i, segons és un problema pel normal funcionament de la igualtat, perquè obliga a tots els altres a usar només la llengua que domina. Si la relació amb els ciutadans ha de ser possible en les dues llengües, resulta molt més eficient i econòmic que tots els funcionaris dominin les dues llengües, que no haver de disposar de serveis de traducció de tota la documentació generada. A no ser que facin traduccions automàtiques impresentables i que són una burla a la llengua pròpia. Com pot el Sr. Gornés assegurar una administració que pugui garantir plenament l'opció lingüística que sigui si no en té els agents capacitats. El mateix Tribunal Constitucional ja ho va subratllar en una sentència, sentència que per res ha tingut en compte el nostre Govern.

Entre els efectes perversos de la proposta del govern Bauzá, el juristes assenyalen la minva en la protecció dels drets lingüístics d'amplis sectors de la ciutadania catalanoparlant; la pèrdua per al català de la seva consideració com a llengua necessària o útil, el desprestigi institucional i social i l'afebliment de les polítiques normalitzadores. Aquests són els càlculs que el Conseller Gornés hauria de fer si no es vol equivocar i passar a la història com un dels menorquins que van perjudicar la llengua pròpia.

Un greu error de dimensions històriques, defineix l'Associació de Juristes de les Illes Balears aquesta debilitació de la llengua catalana. Així també ho va denunciar la Universitat. I així també ho va dir el Sr. Josep M. Quintana, en un breu i valent discurs davant el Molt Honorable President en ser-li concedit el premi Ciutat de Palma de novel·la. Tantes veus assenyades no es poden equivocar!

També a Menorca, a iniciativa d'Acció Cultural, hem aglutinat més de vint associacions contra la política lingüística del PP, i encara n'hi ha que s'hi sumen.

Convé que tothom vegi la necessitat que la llengua catalana sigui l'eix vertebrador de la convivència i de la integració de les diverses gents que poblam aquestes illes. I que tothom ho manifesti, com ho ha fet l'Església de Mallorca i l'Obra Cultural Balear, entre molts altres. Entre tots podem fer veure al Sr. Gornés i al Sr. Bauzá que les mesures normatives equivocades que han engegat i altres que tenen de pensades no fan altra cosa que perjudicar tota la ciutadania, tota, tenguin la llengua que tenguin. Aquesta és la primera batalla. En vindran d'altres. La més crua serà la que afecti a l'educació. Ja en parlarem. Parlem-ne.