Mem! Seria una sorpresa

– Debes moderar el lenguaje (que vol dir: "Ara ja no toca rallar així de l'Illa de les Vaques) – va respondre el conseller mentre es col·locava la beca dalt del cap–. Que sembla que no te'n recordis que allà, ara també hi comandam noltros.

– "En temps de fred, val més beca que barret" –va exclamar la Nataixa mentre contemplava la pinta del conseller–-. És una dita d'aquella illa, precisament... Jo ja ho tenc tot a punt. Quan vulguin podem partir.

–Ja has agafat totes les maletes? I els carregadors dels mòbil? I el bòtil de palo per regalar als coreans? –va demanar na Socorro a na Nataixa, que per alguna cosa ara només era auxiliar de tercera de la conselleria– I els passatges d'avió, ja els tens també?

– D'avió no, no no –va respondre amb tota la mala llet na Nataixa–. D'ensians volar entre illes costa un i part de l'altre, el conseller d'economia només mos deixa viatjar amb barco.

– Aquests socialistes! –es va exclamar na Socorro– Mira que ho fan, de malament. Si volar entre illes hauria de ser de franc, i els estudiants a més haurien de tenir dos viatges extra en primera classe.

– Esto no lo tienes que decir (que es pensava que volia dir: "Però calla, dona") –va respondre el conseller–. Déu mos guard si et sentissin! Però que no ho saps que els passatges d'avió ara també són responsabilitat nostra?

– Ja m'agrada sentir-te, Socorro –va irrompre na Nataixa eufòrica–. Per una vegada en dius una d'encertada: la responsabilitat dels vols i dels preus de l'Illa de les Vaques, ara és vostra i de ningú més. Així és que, a complir les promeses de quan mos festejava-ho perquè us votàssim.

–Viatjar per mar! –es va lamentar na Socorro sense fer cas de la russa–. Si al manco hi anàssim en creuer, però no, hi haurem d'anar amb un barcot que si et distreus et banyes el cul i quan ets allà, dins aquell port nou et mareges de tant que remena la cosa.

– ¡Que te van a escuchar! (que es pensava que volia dir: "Més discreció, Socorro!") –va tornar a intervenir el conseller, nerviós com estava–. Que d'aquest desastre de port també en som responsables noltros... i del disbarat que ha costat!

Mentre sentia aquestes coses, es nostro espia es va posar la disfressa de treballador amb la soga al coll, en consonància amb la reforma laboral. D'aquesta manera podria viatjar amb la concurrència sense que ningú no fes cas d'ell.

I així, entre vomitades de na Socorro, mirades de foc de l'espia a na Nataixa i reflexions del conseller, que com més s'atracaven a la costa més pensava amb les urbanitzacions que es podrien construir en aquella costa malaguanyada, van travessar el canal que separa l'Illa Grossa de la de les Vaques.

I quan van arribar, els van carregar dalt d'un cotxo oficial que deien que ja no era oficial per dur-los a l'altra cap d'illa, per assistir a un congrés que es veu que era important, tot i que el conseller no acabava d'entendre per què ho era.

– Això sembla Sibèria –va exclamar na Socorro quan van ser dalt des cotxo i van començar a fer camí–. La carretera sense desdoblar i sense discoteques, neva, fa fred i no es veu ni una palmera.

– Este sí que sabe (que vol dir: "aquest si que en sap") –va exclamar el conseller quan van travessar el primer poble–. Quin batle! Li hem fotut una inversió magnífica que s'havia de fer dalt la muntanya i ell, què us pensau que ha fet?

– S'haurà rebotat, supòs –va respondre na Nataixa mentre encongia les espatlles.

– Nada de esto, que es de los nuestros (que es pensava que volia dir: "Res d'això, que aquest en sap") –va respondre el conseller­–. Ara diu que vol tapar el torrent que tenen, i aixines en comptes de parlar de la inversió perduda de dalt la muntanya, el poble rallarà del torrent, que és més a prop i no té pressupost.

– Un gran polític –va reflexionar na Socorro, que com més penetraven dins l'illa més cara d'oi feia, a la vista que a les bandes només hi havia vaques i bens i qualque cavall–. Però ja seria hora que em digués que hi anam a fer a aquest congrés dels coreans.

– Teatro, compañera (que vol dir: "hi anam a fer comèdia") –va respondre el conseller–. Són serrells que encara queden dels d'abans. Compta tu –va continuar–, un congrés per parlar del medi ambient i fer que l'Illa de les Vaques i una altra de Corea siguin referents mundials de la protecció... Res a veure amb noltros, que progressam reculant i ja tenim a punt lleis per desprotegir i edificar on mos surti d'allà i desdoblar carreteres i fumigar camins.. Fum de formatjada, aquest congrés...

– Ui, conseller –va replicar na Nataixa–. Vam si el govern insular encara se li rebota i descobreix que el futur està precisament en aquest congrés.

– Mem! –va replicar el conseller amb un punt de preocupació– Seria una sorpresa.