TW
0

Aquest cap de setmana tindrà lloc l'encontre dels delegats del PSOE a Sevilla. L'objectiu principal és el de començar a debatre sobre el seu futur i elegir un cap visible de l'organització. Durant aquests mesos, gairebé immediatament després de les passades eleccions generals, els grans mitjans de comunicació ens han posat sobre la taula un gran dilema: Chacón o Rubalcaba. És cert que el dilema el té l'organització del partit convocat a reescriure el seu futur, però està clar també que el resultat anirà molt més lluny que l'àmbit partidista propi i tindrà efectes sobre el conjunt de la societat. Chacón o Rubalcaba. Què volen que els digui? Segons sembla, per això hi ha dues candidatures, entre una i altra candidatura hi deu haver diferències. Jo no les sé veure. Tal vegada és que les trobaríem més en l'ordre intern, en el funcionament orgànic, si és així està clar que no podem arribar a entendre aquesta dicotomia. És cert que entre els dos ens trobem amb diferències de gènere i temps verbal, però els determinants i els predicats sonen molt iguals. Ambdós han format part del mateix govern. Ambdós han viscut el mateix enfonsament electoral. Ambdós han participat en la presa de les mateixes decisions polítiques davant la crisi i han coincidit en l'elecció de solucions dictades pel neoliberalisme que ja ens porten camí dels sis milions d'aturats. Em costa creure que cap dels dos pugui provocar un tomb ideològic a la direcció del PSOE. Naturalment, ara, en l'oposició, el discurs serà cada cop més d'esquerres, cada cop més contrari a allò que havien fet en el govern. Així passa sempre. Com que la memòria col·lectiva és extraordinàriament feble, d'aquí a uns anys el PSOE tornarà a presentar-se com un partit socialista, la contradicció serà que ho hagi de fer amb persones tan destacades del govern de Zapatero. Per la ràdio he sentit dir aquests dies que uns representen l'aparell i l'ortodòxia socialdemòcrata i que els altres representen la renovació i l'heterodòxia. És ben de ver, som incapaç de distingir-los.