La garnera del turisme

Poca gent discuteix que Menorca no pot competir en preu. Ni en turisme ni en quasi cap altra cosa. Si volem que la gent véngui a l'illa a fer turisme, cal que oferim atractius difícils de trobar a altres indrets. Si perdem aspectes que ara ens diferencien, serà més complicat convèncer la gent perquè véngui a l'illa, atès que resulta més car venir aquí que optar per molts altres llocs turístics més "estàndards".

Menorca és especialment coneguda i apreciada per molta gent gràcies a la conservació del medi que s'ha sabut dur a terme fins ara. Això és el que ens fa diferents. La gent fa l'esforç (econòmic) de venir fins aquí perquè pot conèixer platges magnífiques sense urbanitzar, perquè observa uns paisatges agraris on les edificacions només surten de tant en tant. Darrerament, i cada vegada més, també hi ha gent que ve atreta pels passejos que es poden fer pel Camí de Cavalls, o per les ofertes de submarinisme a la reserva marina del nord. Aquestes són les coses que ens fan diferents.

Qualsevol professional turístic amb una mica de perspectiva, té clar que l'oferta turística no està només configurada pels establiments, sinó molt especialment per l'entorn. És a l'entorn on es podran veure coses, tenir experiències, contactar amb la vida del lloc que es visita. Un entorn que a Menorca és especialment privilegiat i que compta amb el segell destacat de Reserva de Biosfera.

Un entorn que ara es pot veure seriosament amenaçat per les disposicions que alguns pretenen introduir a una llei destinada al turisme però que s'està intentant usar per desfer l'ordenació territorial que tant ha costat aconseguir. I això cal evitar-ho. Qui està fent aquestes maniobres no pretén contribuir gens ni mica a la dinamització econòmica. Qui busca encara el consum de més territori només cerca fer un negoci especulatiu, fàcil i ràpid, però que no reparteix beneficis ni genera feina, sinó que ho acumula en molt poques mans.

L'esborrany de llei pretén que els edificis il·legals es puguin legalitzar si són objecte d'ús turístic o d'ús complementari al turístic. També es permetrien ampliar en un 10 % de volum. I encara més: si es tracta de projectes "elaborados por arquitectos, ingenieros o artistas de afamado renombre" (un concepte jurídic molt curiós, i probablement inconstitucional, perquè els ciutadans són iguals davant la llei), es podrien ampliar fins un 40 %.

Per si de cas, en el sòl rústic la llei també preveu eliminar la declaració d'Interès General i l'Avaluació d'impacte ambiental (no fos cosa que algú hi trobàs pegues). Considerant que un dels objectius de la Llei és eradicar la competència deslleial i l'oferta il·legal o clandestina, cal concloure que és una manera força original d'enfocar-ho. Un edifici que no ha pagat llicències ni altres tràmits obligats, i que aconsegueixi un arquitecte "de afamado renombre", no només competirà amb els que ho han fet tot bé, sinó que podrà ampliar fins un 40 % el seus volums.

Per altra part, la modernització d'establiments turístics (en urbà o en rústic, tant li fa) quedaria exclosa dels paràmetres de planejament territorial, urbanístics i turístics que ho puguin impedir. És a dir, ja no es tindria en compte la necessitat de buscar una mínima integració en l'entorn que abans parlàvem. Una altra disposició que xoca amb normatives superiors, en aquest cas europees.

Tot plegat, queda el dubte de saber si és que qualque grup de pressió ha aconseguit introduir aquestes propostes tan dissonants, o si és que a la Conselleria de Turisme (això seria molt pitjor) també s'han acabat creient la lletania de la campanya electoral que deia que la protecció territorial és la causant de la crisi. A Menorca encara sentim algun discurs oficial que diu que la principal eina per sortir de la crisi serà la modificació del PTI.

Segur que en els pròxims mesos Menorca aconseguirà l'atenció prioritària dels grecs, els portuguesos, els irlandesos, els italians, i qualque belga, que neden en una crisi més gran que la nostra i que encara no han entès quina és la causa.