Les terres de la Vall

Fa uns dies vaig anar a fer una volta a la Vall. No és bo a creure, però feia almenys dotze anys que no havia passejat per les marines d'Algaiarens. El dia era bo, d'aquells d'abans del temporal de fred amb el que ens ha dit adéu el mes de gener. Un dia clar, asolellat; era un pecat quedar-se a casa. Va ser un impuls. En aquell temps, quan hi anàvem en bicicleta, era programa de tot un matí. Ara, la visita és qüestió d'una hora llarga. El camí és un trajecte poètic que trenca un gran cartell publicitari a Son Àngel. Està clar que els serveis s'han d'anunciar, però estic segur que aquella tanca publicitària deu incomplir totes les normatives existents, i, a més, és lletja. Molts cops, l'agressió al paisatge és un element senzill. Vaig deixar el cotxe a l'aparcament més allunyat de la platja i vaig caminar, vaig anar fins a ses Usines Tortes, i després a les platges. Aquell dia, la premsa anunciava que Antoni Juaneda seria el nou delegat del Govern a Menorca i això em va fer recordar un estiu, el de 1986. Antoni Juaneda estava acampat amb uns amics a la Vall, la tenda de campanya i la vega. Aquell era un altre temps, el darrer d'aquest tipus de relació amb la natura. Vaig recordar com hi anava amb bicicleta, fins l'acampada, i com ell em dedicava unes hores del seu estiu d'estudiant per a ajudar-me a preparar per a un concurs-oposició en el qual hi havia provés de comptabilitat i economia. Es tractava de les proves per a proveir el lloc de gerent del Patronat Municipal de Cultura de Maó, que havia quedat vacant. Segurament, aquelles hores d'atenció d'Antoni em van ajudar ben prou a guanyar el concurs i entrar al lloc de feina on encara estic. Sempre li he estat agraït. Molts d'anys després, el 1995, vaig tornar a coincidir amb ell, aquest cop al Consell Insular de Menorca. Ell formava part dels joves que Joan Huguet havia posat en les llistes del PP, no sense una certa sorpresa en la casa conservadora. Vaig abandonar els meus records i vaig baixar fins a la platja des Bot. L'arena estava plena de borbs. Vaig reparar la trinxeres que es conserven sense cap tipus de protecció, i vaig prendre un poc de sol de gener. Quina meravella. Va ser llavors quan, arran del dibuix que fan les ones quan moren, vaig descobrir un soldadet de goma.