Les lletres de les nostres cançons

La col·lecció Quaderns de Folklore treu avui al carrer el seu darrer nombre, el 97. A poc a poc ens fem a prop del 100. Poc ens ho hauríem imaginat, fa trenta-dos anys, quan vam treure el primer. Ja saben que sol ser tradicional esperar la diada de Menorca per treure un quadern sobre cultura popular menorquina, i un altre any hem estat fidels al repte que ens vam imposar nosaltres mateixos. Després de 32 anys i 96 quaderns, aquest serà el primer que s'editarà sense el suport de les institucions; és el temps que ens toca viure. Esperem que sigui un contratemps passatger. Esperarem si es pot recuperar amb el que hem de treure pel Dia del llibre, de fet, l'Ajuntament de Ciutadella ja ens ha fet saber el seu desig de recuperar la col·laboració amb la col·lecció. La voluntat de continuar i la resposta dels lectors fa que se superin aquests petits entrebancs. En el nombre 97 ens trobem amb el primer treball de Joan Fr. López Casasnovas en la col·lecció. En Joan era conseller quan es va iniciar la col·lecció i va ser el que va posar en marxa un compromís de suport que s'ha mantingut fins ara, en part, el manteniment dels Quaderns de Folklore va ser pels suports inicials que vam rebre. En Joan també ha estat prologuista o coautor d'altres quaderns, però mai no havíem tret un treball seu. Era un buit que no ens podíem permetre, que Quaderns de Folklore no podia deixar d'omplir. Amb el quadern que trobaran avui a la fira tradicional de Sant Antoni, com cada any, omplim aquest buit i ho fem amb un excel·lent estudi sobre les lletres de les cançons populars menorquines. Es tracta de l'anàlisi que fa en Joan sobre el contingut de les cançons més allà de les formes musicals. En un cançoner tan variat com el nostre, fixar l'atenció en els aspectes principals d'allò que cantaven els nostres pares i que cantem nosaltres amb els fills, és de prou interès per a descobrir quelcom més sobre la personalitat col·lectiva dels menorquins, les influències, la pertinència.