La invasió de les nadales

Ja fa setmanes que ha començat la invasió de les nadales. Entrem al supermercat i sonen nadales a tot volum, anem a la fira i sentim nadales arreu, passem per davant una escola i escoltem els al·lots assajar el festival de nadales, encenem la televisió i nadales escoltem en programes i anuncis variats, obrim l'ordinador i rebem felicitacions amb música de Nadal. Els cors passen pel carrer cantant les cançons ja conegudes, les colles d'amics es troben al bar abans del sopar anual i no se'ns ocorreix altra cosa que cantar nadales en cor improvisat; els companys d'Alaior ja assagen el seu repertori nadalenc per a fer la seva tradicional volta de festes pel poble. El cicle de Nadal (desembre fins als Reis) és el més carregat de detalls simbòlics, les nadales en formen part. No es tracta d'un costum reservat als països de cultura catalana, sinó que està estès a tot el món. Els primers documents que parlen de les cançons de Nadal a Catalunya són del segle XV, per tant, són molts de segles de producció musical i literària, culta i popular. No és estrany que el cançoner de Nadal sigui un dels més extensos que ens podem trobar. El seu origen el trobarem en les celebracions religioses en les esglésies, al voltant de la missa del Gall, amb cançons que serien el contrapunt alegre i popular a les pròpies de la litúrgia religiosa i els llatinorums, però aviat va prendre també en la societat civil, en les celebracions familiars. No és gratuït que moltes nadales ens remetin a un repertori de tall infantil, pensades per ser cantades pels fillets. Al costat d'aquestes nadales populars, els segles ens han portat també un inabastable repertori de nadales cultes, creades pels grans compositors clàssics. Moltes d'aquestes (Santa nit, Joia en el món, Adeste fideles, Guten Abend, Gute Nacht) han conegut després versions populars que les allunyen del moment de la creació. En moltes ocasions pensem en les "nadales" com si fos una traducció directa dels "villancicos" castellans i és una equivocació. Els villancicos són una tradició poètico-musical del Renaixement hispànic, que en català reben el nom de villancets. És cert que el temps ha igualat les dues categories, però tenen components culturals diferents. Amb la proliferació de les cançons de Nadal, també la indústria discogràfica ha ficat mà al negoci. Molts artistes de renom han fet la seva pròpia selecció de nadales, des del rock al heavy, des de la rumba al son, des del jazz al pop, les cançons de Nadal s'han interpretat en tots els estils possibles.