Aigua de mar barata

Hi havia tanta satisfacció a la casa que ningú no va reparar que el nostro espia es colava per una escletxa de l'edifici, que no és tan sòlid com sembla, i s'instal·lava dins del despatx, precisament damunt la foto de l'amo de la Comunitat Autònoma.

També s'ha de dir que l'homo anava disfressat de 20% d'IVA i, per més que ara en pagam el 18%, en aquella casa tothom va tenir clar que devia ser la nova moda.
– "Es un pákaro que ha venido para quedar-se" –va sentenciar na Socorro de sa Pobla, assessora del conseller.

– Un bon pardal, és –va replicar na Nataixa Rasputinova, relegada amb el nou govern a auxiliar de tercera. Clar que ella tot d'una va veure que era el nostro espia disfressat de futur.

En aquestes estaven quan el segon assessor, en Kuan Kossé, que per casualitat és nebot d'una cosina de l'amo, va aparèixer per la porta amb un paquet molt gros enramat amb un floc de color vermell amb creu, que recordava la bandera d'un municipi de l'Illa de les Vaques.

Per aquells que no ho saben, l'Illa de les Vaques és un tros de terra enmig de la mar conegut amb aquest nom per la seva mania històrica de viure de les vaques en comptes de les cabres, com a les altres illes del Mediterrani. Ara és formalment una sucursal de l'Illa Grossa i potser per açò les vaques estan cada vegada més magres.

– Sembla un regal –va exclamar na Socorro després de acomiadar en Kuan Kossé i de donar-li records per a la seva dona, que casualment era cunyada del seu germà– I com pesa! –va afegir.

– Ja ho has mirat que no sigui una bomba? –va respondre el conseller, que no acabava de veure clara la cosa– Els lots de Nadal no arriben tan prest, a les conselleries –va afegir.

– És molt gros, per ser un kamón! –va replicar na Socorro una mica espantada–. Vam si serà ver que és una bomba? Natatxa, vols fer el favor de venir aquí i obrir aquest paquet! –va cridar finalment, per quedar més tranquil·la.

– Però què són aquestes cares de retgiró? –va exclamar na Nataixa entrant al despatx– Si haurien d'estar més contents que un ca amb un os, amb aquesta loteria que els ha duit la crisi! Ànim, que eleccions així només n'hi ha unes cada trenta anys!

– És aquest regal que mos ha arribat... –va replicar na Socorro sense mudar de cara–. Que l'hauries d'obrir tu perquè jo m'acab de pintar les ungles i el conseller té sedes als dits.

– Tot d'una! –va replicar na Nataixa mentre desembolicava el paquet sota l'espantada mirada del conseller i la seva assessora, i del nostro espia, disfressat de 20% d'IVA, que va estar a punt de caure de damunt la foto de l'amo del pànic que allò fos una bomba.

– Oh! –va exclamar na Nataixa quan va poder obrir la tapa–. És una dessaladora, i està nova de trinca, sense estrenar.

– Mem! –va exclamar el conseller ben contrariat–. Però si és el regal que fa cinc anys vam fer als desemparats aquests de l'Illa de les Vaques! Com és possible que el tornin?

– És que són uns desagraïts! –va afegir na Socorro– I mira que fins i tot els hem fet un dic que ha costat un ull de la cara, tot i que mos va molt bé per anar-hi a vendre els nostres productes més a deveres.

– Conseller –va respondre na Nataixa que per molt degradada que la tinguessin, conservava la memòria–, se'n recordi que la dessaladora aquesta més que regalar-la a l'Illa de les Vaques, els hi vam embardar.

– Aquesta sí que és bona! –va intervenir na Socorro, amb un paper a punyat que havia agafat de dins la capsa– Aquí diu que no la volen perquè si la fan anar, l'aigua sortirà a preu de "graciosa". I mira que qui l'escriu és un il·lustre íntim nostro!

– Mem! –va tornar a exclamar el conseller–. Ja ho sabem que treure la sal de l'aigua de mar costa molts de doblers... Però és que el negoci no era fer aigo dolça, era construir les dessaladores! Res, Socorro, si la tenen que se la mengin. Torna-la a enviar i que la posin en marxa.

– També els hi pot dir, a aquests desemparats de l'Illa de les Vaques –va replicar na Nataixa mentre feia l'ullet al nostro espia–, que la facin anar sense que tregui la sal, i així l'aigua sortirà molt més barata.