Obrir el bagul dels records sol ser sempre una tasca gratificant, l'explosió d'experiències i de vivències viscudes xoquen amb l'evolució de la vida. Fa unes setmanes la petició d'un joguet per part d'una petita princesa per donar regna solta a la seva imaginació mentre era a casa dels seus avis, va fer aparèixer una pepa rossa, esvelta i amb els ulls blaus. S'anomenava Judi i tenia gairebé el mateix tipus que les exuberants 'barbies'.
La meva ment va començar a treballar a corre-cuita recordant moments de la infància. De repent, una veu experimentada en l'art de viure se'n recordà que quan tenia edat de jugar el seu company de batalla havia estat un cavall de cartró que havia costat una pesseta als seus pares i que, un dia, mentre li donava aigua perquè estava aixeregat, se li banyà. Aquell bonic cavall va perdre el morro. Un sentiment d'aquell que evoca un 'tempus fugit' se m'anteposà a qualsevol altre expressió. Però, va arribar el moment de guardar joguets i més joguets que després de moltíssims d'anys havien tornat a ser protagonistes de la imaginació dels nens. La capsa de na Judi lluïa una mica deteriorada pel pas dels anys però encara era servicial. De repent, aparegué en aquesta una etiqueta blanca amb uns nombres enormes. La pepa havia costat 565 pessetes. De les pessetes, gairebé no ens en recordem i de pagar tres euros per una pepa d'última generació, encara menys.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.