Ascendents de l'investigadora Henriette Febrer

EL LLINATGE FEBRER
Deriva del mot llatí Faber, artesà. "Faber lignarius" era fuster, "faber ferrarius" ferrer, "faber sertorius" sastre. En català Febrer és equivalent al llinatge francès Lefebvre i designa també el mes de "février", igualment en francès. Aquest llinatge probablement existeix a l'illa des del seu repoblament per "bona gent de Catalunya", després de la conquesta per Alfons III, el 1287.

Consta del 1459 ençà, que Joan Febrer vivia a Alaior. A partir de 1565 es poden seguir totes les genealogies de l'illa. En aquesta època els Febrer residien a Ferreries, dividits en diferents branques; la principal tenia la possessió de Bell-lloc, i ocupava quasi tots els càrrecs importants de la vila. Aquesta nissaga de senyors rurals abandona l'arada pels llibres i esdevenen notaris i advocats.

Rafel Febrer Mercadal es desplaça a Ciutadella vers 1648. El seu fill Rafel Febrer Arguimbau s'instal·la a Maó cap el 1725, seguint el trasllat de la capital de l'illa fet pels anglesos el 1722. El fill d'aquest últim, Rafel Febrer Llinyà (1726-1810), notari i doctor en dret civil i canònic fou nomenat gentilhome pel rei Carles III el 1783. El seu fill Antoni Febrer Cardona (1761-1841) fou escriptor i contribuí a promoure la literatura catalana i espanyola a l'illa. L'actual representant d'aquesta branca és Rafel Febrer Pons, nat el 1926 a Ciutadella i casat amb Eugènia d'Olivar Canet, germana del desè baró de Lluriac. Altres branques dels Febrer resten a Ferreries o s'instal·len a altres poblacions de Menorca.

1) JOAN FEBRER. És el parent per via paterna més llunyà de la genealogia de Bernat Febrer Salom, emigrat a Alger i avantpassat d'Henriette Febrer (o Fabrer).
Joan Febrer vivia a Ferreries a mitjan segle XVI. No s'ha trobat la seva acta de defunció, només es sap que ja era mort el 1603, i que la seva esposa nomia Antònia.
Era propietari de Bell-lloquet i de l'Alberg Vell. La seva viuda es muda a Ciutadella on mor el 1615. El mateix any havia fet donació dels seus bens als fills Jaume i Rafel Febrer.

2) RAFEL FEBRER. Nascut a Ferreries el 1571, es casa en primeres núpcies amb Margalida, de la qual no figuren els llinatges, i mor el 9 de febrer de 1603, després de manifestar la seva voluntat de fer celebrar 21 misses per la seva ànima: set a l'església de Sant Bartomeu, set a la dels pares franciscans de Ciutadella, i set al convent dels Agustins de dalt el Toro.

Abans de complir-se un mes de la mort de la seva esposa, Rafel Febrer es casa en segones núpcies el 8 de març de 1603 amb Àgueda Pons.

Rafel Febrer va rebre el títol d'Honorable, donat als propietaris rurals en una confortable situació econòmica i un cert prestigi social. Era propietari d'Algendar i Algendaret. Quan un lloc gran era dividit, el nou era nomenat amb un diminutiu del primer. Cal anotar que el prefix "al" és d'origen àrab.

Mor a Ciutadella el 1650. Al seu testament havia manifestat el desig d'esser inhumat a l'església de Sant Bartomeu si moria a Ferreries, o a l'església de Sant Francesc si moria a Ciutadella –com succeí– vestit amb l'hàbit franciscà. Encomana la celebració d'una missa cantada, 200 misses baixes a diferents esglésies i la celebració perpètua d'una missa per la festa de Sant Rafel. Per fer front a aquestes despeses disposa que siguin venuts el seu cavall i la seva mula.

3) ANTONI FEBRER PONS. Fill d'en Rafel, és batejat a Ferreries el 1624, essent els seus padrins Joan Febrer i Francesca Mascarona. Destacar que a l'època es feminitzaven els llinatges: dels Mascaró, Pons, Albertí o Salort, es formaven els femenins: Mascarona, Ponsa, Alberta o Salorta.

Es casà amb Anna Aragonès Pons, batejada el 1629 a Ciutadella pel paborde Dr. Guelles, amb un padrins igualment il·lustres: el governador de Menorca Pere Ferrer i la Sra. Valentina Morell. El paborde de Ciutadella era el més alt dignatari eclesiàstic de Menorca, amb jurisdicció damunt totes les esglésies de l'illa. Era nomenat pel bisbe de Mallorca després de la presentació al rei (primer, el rei d'Aragó, un temps el rei de França, durant la dominació francesa). Era un gran personatge, que oficiava vestit de seda carmesí, com un bisbe.

Anna Aragonès mor l'agost de 1672. L'octubre del mateix any Antoni Febrer es casa en segones núpcies amb Joana Climent Moll. Antoni Febrer mor l'any 1686.

4) JAUME FEBRER CLIMENT. Quart fill d'Antoni Febrer i la segona esposa, va néixer a Ciutadella el 1679. Els seus padrins de bateig foren de la noblesa: Marianna Ametller i Gabriel Saura, el palau del qual és la més bella de les cases aristocràtiques de Menorca.

Com el seu avi, son pare, el fill i el nét, Jaume Febrer es casà dues vegades. El primer matrimoni va ser amb Antònia Piris Llorens, batejada a Ciutadella el 1685, els seus padrins va ser Antònia Llinyà i el capità Pere Pomar, enquadrat a una de les companyies rurals formades per protegir l'illa contra els desembarcaments de pirates musulmans i els estralls dels bandejats.

Antònia Piris mor el 1r d'abril de 1722. El 13 d'abril de 1723 els seu viudo es casa amb Anna Monjo Alzina. Assisteix el casament el reverend Maties Calafat, els testimonis va ser Miquel Delgado i el Magnífic senyor Antoni Rubí del Villar. Es donava el títol de Magnífic als "jurats" que formaven la corporació central de l'administració de Menorca, quatre per cada "braç" o estat social: cavallers, ciutadans, pagesos i menestrals.
Jaume Febrer Climent mor a Ciutadella el 1735.

5) GUILLEM FEBRER PIRIS. Fill de Jaume Febrer i la seva primera esposa, neix a Ciutadella el 10 d'abril de 1710. Es batejat dos dies després pel reverend Miquel Barceló, que més endavant seria vicari general de Menorca i decidit defensor dels drets de l'església contra les decisions arbitràries del governador anglès Sir Richard Kane. Es diu que els dos protagonistes eren dignes un de l'altre. Valgui la següent anècdota.

Després d'una agra discussió, diu el governador: "No sabeu, senyor gran vicari, que amb un toc de trompeta tindria quinze mil soldats de sa Majestat disposats a obeir les meves ordres?".

El Dr. Barceló li respon: "i no sabeu vos, senyor governador, que amb un toc de campana no solament tots els habitants de l'illa, però també els difunts menorquins, s'aixecaran per defensar la fe dels seus avantpassats?".

L'any 1734 té lloc el primer matrimoni de Guillem Febrer amb Francesca Capó i Gelabert, com s'anomenaven segons el costum de l'època; mor a Ciutadella el juliol de 1740. El segon matrimoni d'en Guillem es produeix el febrer de 1741 amb Antònia Moll i Barceló. Guillem Febrer Piris moriria a Ferreries el 1784. A partir d'aquesta generació els Febrer d'aquesta branca restaran a Ferreries.

6) GUILLEM FEBRER MOLL. Fill del segon matrimoni de Guillem Febrer Piris, neix a Ferreries el 1752. Els seus padrins van ser Maria Capó i el magnífic Jeroni Florit, conseller municipal.

El primer matrimoni de Guillem Febrer Moll, l'any 1780, fou amb Maria Pons Triay, davant el vicari general de Menorca Antoni Roig, que més tard es desplaçaria a Mallorca, on fundà una congregació de Germanes de la Caritat.

Maria va morir el 2 de març de 1786, als vint-i-un anys. La mortalitat de mares joves i fillets petits era molt elevada a l'època. Els segon casament del seu viudo seria el 30 d'octubre del mateix any, amb Maria Janer Gonyalons, per a la qual també era el segon matrimoni, abans havia estat casada amb Damià Capó Quintana, mort l'abril del mateix 1786.

Guillem Febrer Moll rebia el tractament d'Honor, contracció d'Honorable; la seva muller era anomenada Madona, nom donat a Menorca a les dones dels pagesos. Guillem moria a Ferreries el 1821.

7) JAUME FEBRER JANER. Neix a Ferreries L'any 1799. Es casa el 1820 a la parròquia de Sant Martí des Mercadal amb Martina Salom Fàbregues, viuda de Pere Esbert Rosselló, amb qui s'havia casat el 1814. No es troba la traça de la defunció de Jaume Febrer ni de la seva esposa Martina Salom als llibres de la parròquia de Ferreries, on vivien.

8) BERNAT FEBRER SALOM. Neix a Ferreries el 1834. Portava el cognom del seu avi matern Bernat Salom; encara avui en dia [afirma Mme. Henriette] persisteix a Menorca el costum de donar als infants el nom del seus avantpassats pel següent ordre: el fill gran rep el de l'avi patern, el segon (cas d'en Bernat) de l'avi matern, el tercer el del pare. Pel que fa als noms de les filles es procedeix de la mateixa manera amb les àvies i mare. Aquest costum facilita les recerques genealògiques.

Aquí s'acaben els documents d'aquesta línia genealògica trobats als arxius de Ciutadella, ja que Bernat Febrer Salom, l'avi patern d'Henriette Febrer, emigrà a Algèria.

–––

adsintes@telefonica.net