Formació de mestres titulats: primera mestressa migjornera

El 1856, passà la Comissió Provincial d'Instrucció diverses comunicacions a l'ajuntament des Mercadal sobre la creació l'escola per la formació de mestresses i la conveniència que li enviàs alguna jove a cursar estudis, així com que es pagàs la seva manutenció, però l'ajuntament responia invariablement que no hi havia cap dona en condicions de cursar Magisteri i que l'ajuntament estava endeutat i no tenia recursos per mantenir estudiants.

No coneixem les circumstàncies com la jove Maria Moll Pons, nascuda as Migjorn el 22/2/1847, filla d'Andreu Moll Riudavets i de Maria Pons Pomar, vencent les dificultats pròpies de l'època, anà a estudiar a Palma, on va obtenir el títol de mestressa, el 1872, en l'examen de juny de l'Escola Normal de Balears, tenint per companya Magdalena Oliver Juan, de Manacor, la qual, el 1887, era la titular de l'escola d'al·lotes des Migjorn. Pel periòdic "El Menorquín" sabem que el diputat provincial Antoni Taltavull havia aconseguit de la Diputació l'assignació de 441 pessetes "com subvenció para una joven del pueblo de San Cristóbal que ha terminado sus estudios de maestra en un colegio de Palma".

Maria Moll, el 1873, exercí a Ferreries, poble que devia ser la seva primera destinació i, el 1875, ja devia trobar-se a Sant Climent, regentant aquella escola femenina. El 1879, l'ajuntament des Mercadal s'interessà perquè la mestressa Moll, "que es persona de unas excelentes cualidades y apta para el indicado cargo", ocupés la plaça de mestre d'al·lotes des Mercadal, però sense resultat. Maria Moll Pons serví l'escola d'al·lotes de Sant Climent, fins a la seva jubilació, i foren moltes les generacions d'al·lotes que en conservaren bona memòria. Llavors es retirà a viure a Maó, on morí fadrina, el 10 d'octubre de 1937, a l'edat de 90 anys.

És un fet notable i digne de destacar que una jove migjornera anàs a estudiar Magisteri, per l'època primerenca i altres circumstàncies. Recordem que l'ajuntament declarava que no havia trobat persona en tots els pobles de l'illa, d'un i altre sexe apta i en disposició per anar a la Normal. Fou interès i decisió pròpia les que van empènyer Maria Moll a estudiar, o va ser alguna mestressa de l'escola pública, creada com hem dit l'any 1861. La que influí, o les dues coses?

No podem contestar, només afegirem que Maria Moll Pons era cosina per part de mare de Francesc d'A. Pons Alzina, el migjorner que era l'alcalde de Maó, quan Maria va aprovar els estudis de Magisteri.

El que molt costa, més s'estima. Així ho podríem dir dels migjorners respecte a l'actitud que han mantingut amb l'ensenyament. Hem vist algunes de les reiterades demandes per tenir escola de minyons i escoles d'al·lots i d'al·lotes i la seva millora, coses en les que van haver de ser molt insistents. Per això, els veïns del poble des Migjorn ha correspost sempre amb interès per l'ensenyament, com es posa de manifest, en determinats moments, quan els representants municipals constaten la poca assistència a les escoles dels altres pobles, però ni una sola vegada es diu res semblant referit as Migjorn. També ho demostra l'ajuntament, el 1845, a l'afirmar que el mestre des Migjorn no titulat, el capellà Lozano, "tiene triple o cuadruple numero de alumnos" que el de l'escola pública des Mercadal. O la matrícula de l'escola d'al·lots que era d'uns 70 alumnes, i d'unes 80 les alumnes de l'escola d'al·lotes, durant aquells anys, amb una alta assistència, com evidencien.

És de desitjar que així continüi per molts anys i sigui senyal de bona salut social i cultural.