En podem rallar

Na Nataixa, que amb el nou govern ha estat relegada de directora de normalització lingüística a auxiliar de tercera, els recordava que de crisi n'hi ha per tot arreu, i més que aquí, i que per açò els turistes arriben pelats. I també que, com més restaurants i botigues s'obrin, més poc calaix faran, i que per sempre estaran gemegant i reclamant més turistes.

No és l'única que opina així, perquè també els propietaris de camps de golf ja han alertat que no se'n facin més, de camps d'aquests, perquè si no, aniran tots a la ruïna. No expliquen però que el negoci estava en les urbanitzacions que camuflaven devora, i no en els forats.

El nostro espia, disfressat d'observador valencià de Camps Amagat S.A. ho anotava tot mentre amb els ulls es menjava na Nataixa, que per mantenir-lo a la distància necessària li va haver d'envelar un toc al final de la història.

Però aquell mateix dia el nostro homo va decidir renunciar a aquella disfressa, perquè l'obligava a ser cada vegada més invisible, a mesura que s'atraquen les eleccions generals. Així és que el va baratar pel vestit d'Inversor a l'aguait, d'aquells que ronden els governs i que quan veuen que l'autoritat llenega, fan el seu gran negoci.

–Es veu que a l'Illa de les Vaques –va dir el conseller mentre berenava a peu dret pa amb camaot, davant na Socorro i na Nataixa– tothom reclama la mateixa cosa, que deixem construir al camp. Que es puguin fer hotels i xalets per tot...

–No serà tant –va replicar na Nataixa mentre empinava la pitrera i li clavava els ulls.

–Mem! –va respondre el conseller fent un bot– Si és un clamor! Fins a sis propietaris rurals m'han escrit demanant la mateixa cosa. És tota l'illa!

–Segur que una de les cartes és des meu papà –va afegir na Socorro, que en aquell moment acabava el seu sudoku matinal–. És que ell hi té moltes possessions, en aquella illa, i sempre diu que si les pogués vendre per edificar me regalaria un Mercedes descapotable. I jo li deixaria menar a vostè, senyor conseller...

–Per ventura no seria polit –va continuar el conseller, que ja es veia d'inauguració amb el seu corbatot blau cel i dalt del Mercedes– que allà on ara hi ha vaques i paparres hi pogués haver agradosos turistes bevent cervesa amb els peus en remull dins una piscina?

–I acabar de matar el camp –va afegir na Nataixa evidentment disgustada–. Clar que n'hi ha que ho demanen, però vostè que no ho veu que és el disbarat més gros que podrien fer? Amb el sòl rural edificable, sí que no n'aguantaria ni un, de lloc.

–Però donaríem molta feina a la construcció i s'hauria de menester molta mà d'obra qualificada de cambrers i desadores, i de dj's. Si en deu anys de creixement turístic, el trenta per cent de la població ja és vinguda de fora, amb aquesta inversió podríem arribar al cinquanta per cent!

–I així per poc que fallàs la cosa, podrien tenir el doble d'aturats –no es va poder estar de dir na Nataixa mentre el nostro espia se li atracava i li deia a l'orella, "Molt ben dit!".

–Tot és qüestió de consultar els inversors –va continuar el conseller sense fer-li cas a la russa, però dirigint la mirada al nostro espia, que per qualque cosa anava disfressat d'Inversor a l'aguait– I vostè què troba? –li va dir.

–Hombre –va respondre l'espia, fent honor a la seva disfressa però creuant els dits per darrere–, si me deixen modificar el PTI de l'Illa de les Vaques al meu gust i satisfacció, en podem rallar...