Emili Orfila Gomila

El 1921 es va casar amb Josefina Sàbat Salinas, la pubilla del matrimoni format per Magí Sàbat Alemany i Teresa Salinas Font, una de les famílies més poderoses d'Igualada, fundadora el 1892 de Salinas i Sàbat, S. en C, especialitzada en la confecció de gèneres de punt i a la qual Orfila es va incorporar el juliol de 1922.

El 1924 Orfila fou designat batle de la localitat pel partit Unió Patriòtica del general Primo de Rivera. Entre altres actuacions, l'any següent aconseguí l'agregació de 657 hectàrees del municipi veí d'Òdena al terme d'Igualada, de 172 hectàrees, pràcticament totes edificades, que així va disposar d'un territori per créixer. El setembre de 1927 Orfila fou elegit representant municipal per la província de Barcelona a l'Assemblea Nacional Consultiva, el Parlament del règim, on s'hi està fins a la seva dissolució el 15 de febrer de 1930. El 1928 va abandonar la batlia, tot i que va continuar sent regidor. Al cap de poques setmanes era nomenat fill adoptiu de la ciutat.

El 1927 Emili Orfila va introduir a Menorca la indústria casolana que ja funcionava a Catalunya. S'impartien classes as Castell i a Maó perquè el personal, bàsicament dones, aprengués el funcionament de la màquina de teixir gèneres de punt que un cop superat el curs s'instal·lava al seu domicili. El mes de novembre Orfila oferí dues conferències per explicar el projecte, que el febrer de 1928 estava implantat a totes les poblacions de l'illa, excepte Ferreries i Ciutadella: hi havia 50 màquines i s'anunciava l'arribada de 30 més, així com 17 màquines autollistadores per fabricar mitges per a esportistes.

El 1928 es va constituir Industria Casera E. Orfila, una filial d'Indústries Salinas Sabat amb domicili social a Igualada i fàbrica as Castell. Comptava amb vint màquines de teixir, màquines de cosir, i dues bobinadores de fils. Hi treballaven una vintena de dones dirigides pels encarregats de les seccions de teixit i acabats. El director de la fàbrica era Pere Orfila, el germà d'Emili. La manufactura va funcionar a un ritme regular fins al 1932, en què el nombre de màquines es va reduir a quinze; el 1934 es van afegir 15 màquines d'acabats per mecanitzar la darrera fase del procés productiu.

Amb la sortida de l'Assemblea Nacional, Orfila va incrementar la seva activitat empresarial. El 1931 va obtenir la patent d'un tancament per a les peces de vestir. Devers l'any 1930 va aconseguir la concessió de la marca de vestits de bany Jantzen, líder als Estats Units, del qual féu potents campanyes de publicitat i sobre la que va obtenir el reconeixement de diverses patents entre el 1932 i el 1936. El 1933 va registrar un aparell odorífer per a lavabos i el 1936 una camiseta especial d'home.

Durant la Guerra Civil l'empresari es va exiliar a Londres. La represa no va estar exempta de dificultats: la sol·licitud de la patent d'introducció d'un nou sistema de vestit de bany realitzada el 1941 no fou resolta fins a tres anys més tard. També el 1941 el Consell de Ministres va imposar a l'empresa igualadina una sanció de 200.0000 pessetes i el tancament de la fàbrica durant tres mesos per una infracció en matèria de taxes.

A Menorca, Industria Casera va reprendre l'activitat, però la carestia del transport marítim va determinar que devers l'any 1946 fos clausurada. El 1941 Orfila va fundar Constructo E. Orfila, una fàbrica de juguetes que operava en una cotxeria des Castell amb tres operaris i una serradora amb tres serres de 3 CV. Els primers anys es dedicava a la construcció de jocs infantils; el 1943 i el 1945 es van patentar dos models de juguetes. A Catalunya, el 1944 fou autoritzat per instal·lar dos vivers de musclos a Sant Carles de la Ràpita. Aquest mateix any fundava Productos Farmacéuticos Orfi, SA. Arran de la mort del sogre, el desembre de 1945, l'empresari assumí la plena responsabilitat de les empreses de la família.

La fàbrica de juguetes, després d'uns inicis on es produïen diversos articles, es centrà en les miniatures navals. Coincidint amb la clausura de la tèxtil, traslladà el taller a Sant Lluís, on ocupà de forma successiva diverses cotxeries fins que s'instal·là al lloc de Son Tretze Nou, als afores del poble, adquirit per l'empresari, on el 1948 es va habilitar una nau. L'empresa era coneguda com "Constructo. Miniaturas navales". S'hi fabricaven trenta models i ocupava una cinquantena d'operaris més trenta dones que treballaven a casa seva, i que produïen 750 equips diaris que es venien a tot Espanya. La seu de la companyia era al carrer Balmes de Barcelona, on hi havia les oficines comercials i una sala d'exposicions. També s'exportava, principalment a Sud-amèrica i a Anglaterra amb algun embarcament als Estats Units. S'edità un catàleg il·lustrat que incloïa 17 maquetes. Els models es presentaren a la Fira de Mostres de Barcelona del 1948, on Orfila va rebre l'enhorabona del ministre d'Indústria i Comerç. Algunes maquetes es venien muntades, però la majoria eren per muntar. A més, existien dos models especials: els metàl·lics, canoes i llanxes propulsades per un petit motor, i els navegables. A part es construí un snipe reglamentari, que participà en les regates organitzades pel Club Marítim de Maó. Contínuament s'hi afegien models: el 1961 ja n'hi havia 45. El personal, que arribà a superar les seixanta persones, contribuïa a millorar els processos de fabricació. Orfila introduí la fabricació en cadena i registrà diverses invencions, algunes de les quals a l'estranger; la fàbrica fou ampliada en més d'una ocasió. El 1949 es contractà Pau Du Souich per impulsar la secció d'electricitat. La bona acollida de les miniatures navals aconsellà fundar filials al Benelux i als Estats Units, on l'oferta es va ampliar a altres articles, com ara cotxes i camions muntables.

Els "Laboratoris Orfi" el 1947 van patentar el procediment per a l'obtenció d'un medicament. La companyia tèxtil devers 1949 va registrar la marca Ocean, que esdevindria la referència nacional en roba d'interior masculina. El primer article fabricat fou la samarreta amb tirants, coneguda com "imperi", que arribà a monopolitzar el mercat. El 1953 va introduir el "braslip", uns calçotets sense cama i ajustats, inspirats en els que duien els mariners dels Estats Units. Diverses campanyes publicitàries destacaven la modernitat d'aquests articles, així com dels vestits de bany Jantzen. Entre el 1948 i el 1954 l'empresa va registrar 21 models d'utilitat, especialment roba interior i banyadors.

El 23 d'agost de 1954 Emili Orfila va morir d'un atac de cor mentre estiuejava a la seva residència Quatre Vents d'Alcalfar. Es va fer càrrec de l'empresa la seva viuda, que visitava Menorca per dirigir Constructo fins devers 1980. El 1984 va assumir la fabricació una empresa catalana, que el 1986 tancà el taller de Sant Lluís. Atès el prestigi de la casa, amb vendes a la Gran Bretanya, França, Alemanya Itàlia i els Estats Units, els dissenys i la marca foren venuts a Diset, que continuà construint miniatures a Barcelona. Finalment, la marca fou traspassada a Hobicco Inc., el major fabricant de productes de hobby del món, amb seu a Illinois, la qual ha ampliat la gamma de productes a tot tipus de miniatures.

Productos Farmacéuticos Orfi aviat fou venuda a uns empresaris catalans, els quals abans de 1980 la van traspassar a American Home Product, que l'explotà amb el nom d'Orfi Farma. Indústries Salinas tingué una marxa ascendent les dècades de 1950 i 1960, que marquen la plenitud de la companyia. Tanmateix, davant el descens de les vendes, el 1987 fou adquirida pel grup Sans, fabricant d'Abanderado i líder del sector, el qual fou absorbit per una multinacional americana el 1990.