De la crisi a la metamorfosi

Vaig voltant lentament l'immens cercle de joves arran de terra, meditant sobre les idees i realitats que escolt dels qui agafen el micròfon i parlen a través d'un altaveu senzill, de campanya: qui no estaria d'acord que No volem ser mercaderia en mans de polítics i banquers? Però les propostes posades a votació són més concretes i tracten sobre assumptes pràctics d'organització i intendència en aquest primer dia d'acampada. M'encanta la seva manera de votar favorablement una proposta estant asseguts al terra: braços en alt, les dues mans obertes a l'aire, dits separats i un moviment brusc i ràpid de punys, potser un tremolor.

Comprendre les claus de la bioarquitectura m'ha ocupat el dia. El primer congrés organitzat pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a través del grup Arquitectura i Sostenibilitat ha estat intensiu en la primera jornada. Analitzar la relació entre arquitectura, clima i salut en un context de crisi ha ajuntat més de vint especialistes en quatre taules rodones al llarg del dia. I el resultat ha estat extenuant i aclaridor per treure algunes conclusions: a Menorca començam a tenir certa consciència sobre sostenibilitat (és imprescindible aclarir la definició d'aquesta paraula) en algun tema concret, però estam a anys llum de les regions més actives del nord d'Europa i el temps s'acaba. Coneixem la situació d'agressió al medi ambient, sabem dels problemes de l'aigua, no en tenim ni idea de la contaminació d'alguns materials, just hem començat a reciclar, gastam energia sense control, no coneixem les conseqüències dels edificis malalts, etc., i l'any 2020, el desembre d'aquell any, els edificis hauran de ser autosuficients energèticament: zero emissions de CO2 a l'atmosfera.

La combinació de professionals i el sistema de taules rodones dóna gran agilitat a les sessions. A la primera, un arquitecte, un metge i l'home del temps Alfred Rodríguez Picó debaten sobre l'enunciat del congrés. I mentre l'arquitecte analitza les capes que envolten l'home des de la mateixa pell, la roba, la casa, l'entorn social, fins a la terra, sobre la base de la definició de salut de l'OMS: salut física, salut social i salut psíquica, el metge refà aquesta definició: salut com a autonomia personal, més solidaritat, més capacitat de fruir de la vida. Alfred Rodríguez Picó fa força en la manca d'adaptació dels edificis als canvis climàtics: cada vegada plourà més i les cases no estan preparades per a les grans pluges; cada vegada farà més vent i els edificis no tenen en compte aquest condicionant, etc.

Dimecres 18 de maig. La primera taula rodona del dia reuneix un periodista, un ocupa i un filòsof, que debaten sobre què fer en temps de crisi. Resulten força interessants les exposicions per les mirades sobre un mateix problema des de perspectives tan diferents. Els edificis superen el 45% del consum d'energia total utilitzada. Per tant, l'eficiència energètica en la seva construcció i posterior ús hauria de ser exemplar, sobretot en els edificis de l'administració. Malgrat aquestes informacions, avui ja no hi ha possibilitats per a la nova construcció i la rehabilitació ha de ser la guia en el futur més immediat, tant en els habitatges com en els equipaments. Com es poden construir nous habitatges si n'hi ha un milió de buits? El filòsof, Jordi Pigem, ens obra els ulls a la nova situació: estam arribant als punts més alts en la utilització de molts materials, arribam als punts sense retorn, més enllà dels quals no és possible tornar enrere. Aquest concepte ja es pot aplicar a molts sistemes biològics avui. El que passa al món no és una crisi, és una situació sense precedents, és una metamorfosi.

Torn a caminar per la plaça de la Catedral en direcció al Portal de l'Àngel. Són les onze i mitja d'un vespre fresquet, però acollidor. Barcelona mostra la seva vida de nit i les terrasses i bars són plens de gent que descansa de les feines i la calor del sol del dia. Avui vaig cap a la plaça de Catalunya amb una efervescència interior que me fa caminar a bon pas. Des de bastant abans d'entrar a la plaça ja se sent un murmuri que avança que la quantitat de gent ha augmentat. Aquesta nit el cercle de joves asseguts al terra del centre de la gran plaça s'ha doblat. Unes 3.000 persones tornen a votar ordenadament les diverses propostes elaborades durant el dia per diferents comissions. Els acampats s'han organitzat molt bé i funcionen amb agilitat i vigilants que cap intrús amb males intencions no pugui rebentar la seva trajectòria pacífica i decidida. Avui l'efectivitat és màxima. Les mans en alt en votar a favor o en contra de les feines i iniciatives componen una imatge que et posa la pell de gallina. Mirant la facècia, és difícil no imaginar que en aquestes concentracions es crea l'embrió d'un nou temps: unes ganes immenses de canviar pacíficament un sistema que no funciona.

Dijous 19 de maig. Les referències als acampats a la plaça de Catalunya són constants a totes les taules rodones. Hi ha un cert paral·lelisme entre la revolució cap a la bioconstrucció, que ja es veu inevitable en aquests fòrums professionals, i en els nostres costums de viure per fer-los més sostenibles i els canvis radicals del sistema capitalista que els joves demanen. Cada vegada més haurem de construir amb biomaterials, materials que han estat elaborats seguint processos no agressius. No només ho demanarà la societat, ho exigirà el sistema sanitari en el moment que es facin visibles les contaminacions per factors químics que produeixen malalties serioses amb símptomes que ara no es veuen, no se senten, no es poden tocar i no es poden olorar. La incidència de la síndrome dels edificis malalts durà un canvi radical en la manera de construir en poc temps.

El tema de la malversació de l'aigua va sortint en tots els debats. Amb certa ironia, el periodista Jordi Bigues l'inclou com un dels tres miracles de la nostra civilització occidental. Primer miracle: trobar els súpers amb les prestatgeries plenes de menjar. Segon miracle: que surti aigua en obrir una aixeta. Tercer miracle: que a la nit uns angelets s'enduguin les bosses de fems. Tots insisteixen en la importància de recollir l'aigua de pluja. Me ve al cap la fallida a intentar incloure una norma que fes obligatori, als plans generals de Menorca, l'aprofitament de les cisternes existents i fer-ne de noves en els edificis de nova construcció. La depuració i posterior aprofitament d'aigües grises resulta un tema interessant amb tot un grapat de maneres de fer-ho.

Aquesta nit de dijous no hi ha qui entri a la plaça de Catalunya. Unes 6.000 persones han entrat a la part central i ocupen tota la plaça. Avui també es nota una major afluència de la premsa amb fotògrafs i càmeres que enregistren tot el que passa a la concentració. L'assemblea manté el seu funcionament i les resolucions són ara votades per una multitud. No obstant açò, es nota una gran solidaritat entre els participants i els visitants que els donen suport. Passeig al voltant de la gent asseguda i puc observar que ja hi comença a haver persones de més edat. Passada la mitjanit partesc amb la il·lusió que alguna cosa està canviant.

Divendres 20 de maig. Segueixen els debats al congrés de bioarquitectura sobre la necessitat de ser eficients energèticament. Les opinions sobre l'ús del cotxe elèctric són una mica diverses i les informacions sobre el seu consum varien segons la font: connectar el cotxe elèctric a l'habitatge faria augmentar el consum d'11,4 kW fins a 78 kW. Aquest consum només seria eficient si la càrrega es fes lentament durant la nit, amb tarifes baixes i aprofitant l'electricitat que s'elimina actualment a la nit en estar la xarxa sobresaturada. Molts comentaris se centren en la contaminació electromagnètica existent als edificis, als cotxes i als llocs de feina. Una feina de detecció que a Menorca encara no s'ha establert d'una manera professional i que estalviaria algunes malalties i milloraria el benestar de molts habitatges.

Com haurien de ser els ecobarris? Com es pot aplicar l'eficiència energètica en el transport? Com es pot fer que la normativa no sigui un obstacle per a l'ús de nous biomaterials? Com podem ser eficients i aplicar la regla de les 6R?: rebutjar, reduir, reutilitzar, recuperar, reparar i reciclar, etc. Tots temes molt interessants i que ens omplen el cap de nous reptes, noves idees i noves maneres de treballar.
Des de l'autobús que me porta a l'aeroport veig la plaça de Catalunya que ja s'assembla a la plaça del Sol: una massa humana quieta, tranquil·la, enfortida mentalment, que espera debatre el futur i articular noves solucions en un temps de profunds canvis que s'acosten a gran velocitat i transformen la tan anomenada crisi en una inevitable metamorfosi.