Els que surten a les llistes

I en canvi estan disposades a aparèixer en públic amb l'etiqueta al coll, a quedar retratats que es diu, i fins i tot a haver d'aguantar la conyeta dels amics o dels no tant amics, i a ser criticats tant si els seus guanyen com si perden, encara que no tenguin cap responsabilitat personal en els actes.

I si finalment obtenen algun càrrec d'elecció, ja saben que bonibé sempre es qüestionarà allò que fan, perquè mai no podran actuar al gust de tothom. I que diran d'ells que no es guanyen el sou i també que cobren massa i que no se'n recorden que els paguem amb els impostos... I encara hauran d'aguantar els insults dels comentaris friquis dels diaris digitals i potser alguna pintada a la porta de ca seva.

I en canvi, sense ells la democràcia no seria possible.

Però dit açò, també he de dir que de vegades, pel respecte que els tenc, he arribat a pensar que alguns d'ells no s'han llegit el programa del partit que representen, o que no han escoltat els discursos dels seus líders.

Perquè les campanyes electorals es veu que exciten els caps de llista i els fan dir coses grosses, d'aquelles que només es diuen en las nits de passió. La veritat és que si són coses materials, com prometre una escola per exemple, el problema és menor. Passada la fogarada, si guanyen, no la faran i si perden, la continuaran prometent.

I és que aquesta campanya està condicionada per un fet transversal. Que ensoldemà de les eleccions, guanyi qui guanyi, tothom s'haurà de posar a dieta i prendre purga cada matí. A l'època de l'Aznar, el país es va acostumar a viure a crèdit com si tingués una targeta visa oro, i va continuar igual amb el seu successor. I ara, Europa i la crisi han hagut de recordar que del "cuentu" no es pot viure sempre.

Però pitjor que les falses promeses d'obres materials avui impossibles, són alguns discursos ideològics que volen exciten la maldat o l'egoisme que hi pugui haver en cada un de noltros i que inevitablement ens recorden la vella ideologia feixista. I és en aquests casos, i també quan hi ha connivència amb candidats imputats per la justícia, que se'm fa difícil entendre que algú vulgui formar part de determinades llistes. I votar-les.

Aquesta setmana hem tingut alguns exemples de tot açò que dic. El candidat que se'n fot de l'avi de Zapatero perquè va morir afusellat a la guerra civil. Aquell altre candidat que incita a la discriminació dels immigrants a Badalona. La cap de llista que tracta d'assassins els candidats de l'esquerra basca, per més que tenguin l'aval del Tribunal Constitucional, etc.

Potser serà que n'hi ha que som massa escrupolosos.