Així va la cosa

I allò que més l'ha sorprès després de tants dies fora, és aquest ambient electoral tan enfurrunyat que hi ha. Perquè els dons grans partits, més que parlar del problema real, que és l'economia, ara es dediquen a envelar-se pel cap la política terrorista. Ahir mateix, l'espia va assistir a una reunió entre les assessores dels dos partits, que s'havien trobat per posar en comú alguns detalls de les eleccions autonòmiques.

L'espia va aconseguir entrar a la sala on es reunien gràcies a la seva disfressa de mona de Pasqua. Instal·lat damunt la taula, totes dues assessores es van pensar que era un present que havia duit l'altra. De tal manera que l'homo va contribuir a l'harmonia entre els grans partits, encara que fos en forma de mona.

– És molt important tenir clares algunes coses –deia en aquell moment l'assessora que anava vestida de blau, de nom Cospe Popularr–. Per exemple, estaríem disposats a no rallar gaire de l'atur si voltros, a canvi, no mos retraieu la falta de programa alternatiu.

– Aquesta proposta la podríem acceptar –va respondre l'assessora que anava vestida de vermell, de nom Pajina Colorà–. Però a un preu més alt. Tampoc no hauríeu d'anar repetint que en Tsapatero és un tanoca ni que cada dia li creix el nas de dir mentides.

– Mos podríem posar d'acord –va replicar la que anava de blau–. Però solament si voltros deixau de dir que en Recoi és un cagadubtes en mans de es conco Asnar i sa tia Esperança, que són la cosa més fatxa i casposa que s'ha vist mai.

– D'acord –va respondre la que anava de vermell–. Com que en Tspatero el retirarem prest, puc acceptar la permuta . Ara tocaria rallar de l'economia. Què trobau que hem de dir?

– Està ben clar –va replicar na Cospe Popularr–. Supòs que l'únic discurs que podem tenir tots dos partits és que toca retallar i retallar fins que només mos quedi la pell. Que ja no queda crèdit per fer veure que som rics...

– Sí –va assentir na Pajita Colorà–. Però és molt dur, fer aquestes confessions. Mira com li ha anat as nostro Tspatero fins ara... Tu què trobes que haurem de fer? És negociable aquest tema?

– I tant que sí –va replicar na Cospe Popularr–. Es meu Recoi diu que no en vol ni sentir rallar, d'explicar retallades. A ell li agraden les campanyes a lo grande, com al seu conco.

– Ja s'ho trobarà, si un dia ha de governar –va respondre na Pajita Colorà–. Per part nostra, totalment d'acord. De retallades no en direm ni una paraula en tota la campanya. Ja s'ho trobaran després de les eleccions.

– Però hi ha el problema aquest dels catalans, que com que ja han passat les eleccions, ara els toca retallar com a desgraciats –va observar la Cospe Popularr–. La gent no ho entendrà que allà retallin tant que es quedaran en falderet i aquí continuï el discurs de l'abundància...

– Ja en pensarem qualcuna per despistar –va respondre na Pajita Colorà–. I si no, voltros sou experts en dir que són un perill i en recollir signatures en contra seva.

– Fins aquí, sembla que podem tenir una campanya electoral com Déu mana –va manifestar na Cospe Popularr satisfeta–, però el problema és que mos hem quedat sense cap tema de baralla. Per açò et vull fer una proposta... Voltros continuau rallant de corrupció política, que tanmateix no mos fa perdre ni un vot, i noltros rallarem de terrorisme, que està tan passat que no crec que us en faci perdre cap a voltros...

– Bonu –va replicar la Pajina Colorà.