El jove Joan Comas

Aquest fosquet, al Club de Jubilats d'Alaior, presentarem la contribució alaiorenca al segon volum de Llibre d'Exilis, això és: la biografia del jove Joan Comas Camps. Es tracta d'un recorregut per la seva vida d'ençà que va venir al món a una casa del carrer Major d'Alaior, el 1900, fins que va posar els peus a Mèxic, a finals de 1939. És així, una biografia de joventut, per dues causes: la primera, i ho entendran, perquè hauria estat impossible fer una biografia completa en l'espai que tenim a Llibre d'Exilis, i la segona perquè aquesta va ser la primera vida de Comas. Quan va arribar a Mèxic, va començar la segona com en un nou naixement. Pel que puc veure en aquests treballs sobre exiliats, podríem fer una divisió entre aquells que sempre van viure pensant en el retorn a Espanya (i que també van morir pensant en un retorn que mai no va ser), i aquells que van veure l'arribada forçada al nou món com una oportunitat única de tornar a començar. Joan Comas podria ser digne representant d'aquests darrers, ja que la decisió de començar de bell nou va ser meditada, argumentada i complida amb escreix. Curiosament, sense que aquest fos un desig premeditat, el temps va fer que al final dels seus dies, Joan Comas tornés físicament i en esperit a Menorca. De la mà del professor Hernández Mora i en la companyia de molts lluitadors antifranquistes d'aquells anys, Joan Comas va tornar a la terra nadiua, que el va adoptar com el seu exiliat universal, com el representant de tots els exiliats. I això que n'hi havia més de cinc-cents, d'exiliats de la guerra civil. En correspondència a l'amor que va rebre, Joan Comas va fer, al poble d'Alaior, gairebé el seu hereu universal. És cert que una part d'aquesta herència mai no va arribar a Alaior.