Mai més no serà igual

Perquè quan sens rallar segons qui, sembla que la crisi actual sigui un accident, una incidència passatgera, i que d'aquí una temporada tornarem a estar on érem. I en canvi, tots els indicadors assenyalen que no anirà així, la cosa.

La crisi actual posa en qüestió l'argumentari econòmic de tots aquests anys i l'abast del nostre model de societat. Espanya estava actuant, i ara s'ha posat en evidència, amb la tonteria pròpia del nou ric, gastant per ostentar.

Però el pitjor de tot és que no ho era de rica, i que el doblers que exhibia els hi havien manllevat. Com tants i tants de particulars que ara es lamenten de la seva situació i donen la culpa als polítics, però que haurien de callar, perquè ells encara ho han fet pitjor: compraven solars i cases per especular amb doblers que no tenien.

Fa riure el cap de l'oposició, el senyor Rajoy, quan retreu que ara la Unió Europea mos controla els comptes. Se sent ofès, l'homo, i carrega contra el president Zapatero perquè tolera aquesta intromissió.

Quants anys fa que la Unió Europea fa l'almoina a Espanya i en canvi el senyor Racoy mai no se n'havia avergonyit? No ho sap el senyor Rajoy que Europa ja ha regalat més de 120.000 milions d'euros a Espanya?

El que hauria de preocupar al cap de l'oposició, i al president, naturalment, és què se n'ha fet amb aquesta fortuna que ha anat arribant durant la darrera dècada perquè Espanya es posàs al dia per ser més competitiva. Perquè la impressió que fa és que obres se n'han fet moltes, però de necessàries, poques.

Tot just ara, Espanya proposarà a Europa la construcció de l'eix viari més important, destinat a unir la costa mediterrània (Andalusia, Múrcia, València, Catalunya) amb el centre i nord d'Europa. És per on passa la meitat de la producció i el comerç espanyols.

Però Espanya ho proposa quan ja no hi ha doblers i quan s'ha polit fortunes construint les línies més inútils del món del famós AVE, autopistes deficitàries que ningú no sap com es pagaran i aeroports amb un parell de vols a la setmana, o sense avions, com el que acaba d'inaugurar l'inefable Franciscu Camps.

El panorama és doblement lamentable perquè implica el govern i l'oposició. Tots dos partits han governat i tots dos partits han compartit els mateixos projectes faraònics i estúpids.

Per açò dóna una certa tranquil·litat que avui sigui la Unió Europea qui marca la pauta econòmica d'Espanya. I qui posa una mica d'ordre. De la mateixa manera que algun dia li haurem d'agrair al senyor Zapatero la disposició que ha manifestat per immolar-se.

Perquè, tot i els seus errors, finalment ha tingut clar que havia de seguir el dictat europeu si no volia que el país rodolàs pel precipici. I és injust que solament ell en surti marcat, perquè no és l'únic culpable o potser ni el principal culpable. Hi ha tants especuladors i financers, i directius de bancs i caixes, que tenen molta més culpa que ell!

I és tan vergonyant l'actitud del cap de l'oposició, del senyor Rajoy, que quan va ser el moment, estava disposat a veure caure el país sense moure un dit, per por de jugar-se les eleccions! O ara, quan sap que els mercats demanen calma i estabilitat, i ell en canvi reclama eleccions anticipades!

Però tornem al fil principal. Les alegries de nou ric s'ha acabat, en la vida privada i en l'obra pública. Els 4x4 i els xalets amb piscina, no poden sortir del no res. I els dics i les autopistes solament es construeixen quan són necessaris i es pot amortitzar la inversió que comporten.