A reculons cada dia més

No han servit de res els avenços de la ciència d'aquests darrers anys. Tot al contrari, sembla que el mal agafa més força i s'enquista a l'entrecuix dels afectats, de tal manera que alguns científics asseguren que prest els distingirem perquè caminen eixancarrats.

Però el símptoma principal que defineix la malaltia és la necessitat que tenen de tapar la boca a tothom que no digui el mateix que ells. De tal manera que, en alguns casos i si no els aturen a temps, s'han arribat a imposar pel sistema del discurs únic i l'engany, que tothom sap que són la mateixa cosa.

Al segle passat, Europa va patir veritables epidèmies d'aquesta malaltia. A tothom li sonaran encara els noms de malalts tan repugnants com Franco, Mussolini, Hitler o Stalin, i molts d'altres que no van poder arribar tan enfora.

En els països àrabs, que potser estan més avançats gràcies al petroli, la malaltia fa molt de matx. S'ha estès tant que per tot hi ha malalts d'aquests que prohibeixen i tanquen televisions i ràdios i internets. Sort que ara sembla que la població ha començat a reaccionar i els vol posar a ratlla.

I a Europa, que semblava ben vacunada contra la malaltia, hem de reconèixer que periòdicament assistim a rebrots que, sense tenir la virulència d'èpoques passades, demostren que el mal continua viu.

N'hem tingut una prova recent en la persona d'un tal senyor Camps, que ostenta un càrrec electe de responsabilitat i que encara que pel nom podrien pensar que és d'origen català, han de saber que no ho és. En realitat ell sempre vol que quedi ben clar que és d'origen valencià i per açò en comptes de dir-se "Camps" es diu "Camps".

L'homo, i li hem de donar la culpa a la malaltia i no a ell, vivia obsessionat amb la idea d'eliminar del territori que ell té marcat un canal del televisió, de nom TV3, que no li agrada. I no ha aturat de fer malcriances fins que no ho ha aconseguit. Cosa que demostra que quan es té voluntat de dictador, no hi ha societat de la informació que resisteixi.

Però allò que més mos ha de preocupar és que aquesta és una malaltia que s'escampa entre els que comparteixen la mateixa ideologia i açò és el que la fa realment perillosa. Aquesta evidència de petit dictador que ara manifesta el senyor Camps, no és un secret per a ningú que ja la va manifestar un tal senyor Zaplana, que el va precedir en el càrrec. I també un tal senyor Matas, que exercia el mateix càrrec en un altra banda.

I en conseqüència qui comparteixi la seva ideologia, més val que se'n faci enfora a deveres o que prengui una bona vacuna. La més eficaç que es coneix avui dia és proclamar, públicament, que barrar el pas a un canal de televisió va en contra de la democràcia i del respecte dels ciutadans.

Quina pena --per a ells- que no pensassin a dir-ho en el festival de dissabte passat. O potser és que ja se'ls ha encomanat la malaltia...