Una convenció amb bon començament

Però es nostro homo no s'hi va poder entretenir gaire, perquè ja l'esperava una altra meravella molt enfora d'allà, en una illa on no hi ha manera d'arribar ni per mar, perquè quan no és la tramuntana és la boira, ni amb avió, perquè té els preus intervinguts pels pirates de l'aire.

Però com que nedant tampoc no hi hauria arribat, va acabar negociant amb els corsaris, que entre les maletes, el 12% de la visa i la comissió corresponent, li van buidar la bossa. Encara sort que es diari li paga l'hotel!

Però el viatge estava més que justificat. A la banda de ponent d'aquella terra i en el soterrani d'un palau que estan restaurant, s'hi reunia el més florit del progrés de l'illa i els seus kefes naturals, arribats de la veïna illa del Bolero Corrupsion, que no és Sicília.
– Ja podeu estar contents –deia en aquell moment un dels forasters, que, a la vista de les dimensions del seu nas, devia ser el que més comandava– perquè la convenció provincial, en aquest any de la Victòria, la farem aquí.

– Aquí? –va respondre el cap local–. Però si aquí som tan poqueta cosa, si bonibé no tenim cap exdirigent corrupte, ni imputat, ni condemnat...

– Mem –va respondre el del nas–, però és l'única illa on no hi ha manera que hi fiquem la banya. Vam si amb un congrés ho resolem d'una p... vegada!

– Açò vol dir –va continuar el cap local traient pit i alçant la cresta com un pollastre– que finalment podré escriure un discurs "por todo lo alto". I que sortiré retratat als diaris de la província...

– A les fotos devora meu i si poses cara de llepa –va replicar el del nas–, però el discurs que diràs ja l'hem rebut de Madrit. Això sí, hauràs de mirar de llegir-lo bé.

– Aquí el tens –va dir un assistent del del nas, que per l'aspecte devia ser d'una nova generació, mentre li allargava uns papers–. És el de sempre, que davallarem els impostos, que vindran tants de turistes que rebentarà i que aniquilarem l'imperialisme català que és culpable de tot.

– Però no creguis, això dels turistes va de ver –va afegir un altre dels forasters–. Egipte, Tunis... Ja se sap, quan al Mediterrani hi ha conflicte, els turistes cap aquí. I noltros que mos penjam la medalla.

– Però a jo m'agradaria afegir unes quantes coses més –va replicar el cap local, que es veu que el discurs li quedava curt–. I la personalitat de la nostra illa?

– Bono, si vols hi pots afegir allò que tant t'agrada l'autopista i els camps de golf–va respondre el del nas amb unes rialles que es van encomanar a tots els presents.

– I que has fet una plaça molt xula i que et carregaràs el PTI –va afegir un altre que es veu que també era molt de la gresca.

Però en aquell moment va arribar al soterrani un de nou, amb cara de pomes agres, que va demanar un moment de silenci com si fos en un funeral.

– És que hauríem de sortir d'aquí tot d'una –va dir amb molta parsimònia quan van callar els presents–. Les obres d'aquest palau també està tocades de corrupció. S'ha destapat avui i sembla que darrere hi ha una trama d'aquelles que fan honor a la tradició... Faria lleig que mos trobassin aquí, precisament a noltros.

– Però si aquest ajuntament no és nostro! –va exclamar el del nas, que l'arrufava–. Com pot ser que també mos esquitxi el partit?

– Ara no hi comandam, aquí –va respondre el nouvingut fent capades–, però és que ja hi hem comandat...