En temps de bonança, quan el vent infla les veles i sembla que les coses marxin totes soles, la imaginació constitueix un bé valuós, però de vegades sembla que no sigui totalment imprescindible. Hem passat moltes campanyes electorals en què era estrany sentir alguna proposta nova, i en què les propostes de les diverses formacions polítiques s'haurien pogut intercanviar, en un noranta per cent dels casos. La crisi econòmica que sacseja el món, emperò, impedeix que es pugui continuar ímpunement en l'aurea mediocritas, i mostra ben clarament que fa falta aguditzar la imaginació.
Finalment, "la imaginació al poder" no serà un lema antisistema, recuperat d'aquell convuls Maig del 68, sinó un lema absolutament necessari per al sistema, enmig de la crisi econòmica que encara patim l'any 2011. Ja fa estona que les veus que preconitzaven la reforma integral del sistema capitalista han entrat en una mena de nebulosa que impedeix de veure realment què s'hi està coguent, i on pretenen arribar. Tampoc no es veu gaire clar què pot ocórrer si el sistema es deixa, directament, a lloure, sense que hi hagi intervencions dels poders públics, ni que sigui com a elements necessàriament reguladors del sistema.
Per tant, toca viure en un temps d'incerteses. Però són precisament aquestes etapes les que poden arribar a mostrar el fust i el tremp dels bons líders. És en situacions d'incertesa i de dificultat quan aquells que destaquen tenen ocasió d'aflorar i de fer propostes que permetin avançar en la bona direcció. Al cap i a la fi, han de ser capaços de crear la confiança necessària per poder articular algun tipus de mesura que compti amb el consens social necessari per poder-la dur endavant.
Lluny dels vells catecismes, es necessita sentit pràctic, idees renovades i imaginació, per poder recuperar la situació i per poder revertir-la en una nova que sigui millor. Ja sabem que es tracta d'una frase feta, això que les crisis constitueixen una oportunitat per millorar. Certament, el que queda per aconhortar-se és aquest principi, tot i que no necessàriament sempre ha de constituir una veritat inequívoca. Les crisis tant poden ser una ocasió per millorar com un obstacle per avançar. Depèn de com les afrontem col.lectivament, i de com es tractin tant des de l'àmbit privat com des dels poders públics.
Som a les portes d'unes eleccions a nivell estatal, de caire municipal, i també autonòmiques (a les comunitats autònomes que en realitat no gaudeixen d'autonomia política). Per tant, ens trobam en una etapa en què les idees haurien de florir com els ametllers a mitjan febrer. Però de moment veim moltes més notícies sobre batusses pel lideratge o sobre qui anirà o deixarà d'anar a unes determinades llistes que no sobre què farà cada opció política si li donam la confiança i arriba a governar-nos.
I això no implica, naturalment, que no sigui ja ben hora d'aclarir la qüestió dels lideratges. No deixa de ser xocant que, a hores d'ara, a menys de mig any de les eleccions, a una illa com Eivissa, per posar un exemple, no se sàpiga encara res de qui liderarà cada projecte, ni quants projectes hi haurà en la contesa, ni pràcticament res de res.
Algú podria pensar que la pressa no és bona amiga, i que val més fer les coses bé encara que hom vagi a poc a poc. Com a principi general, això és del tot exacte. Però, si anam tan a poc a poc a l'hora de dirimir qui ha de ser a la contesa electoral, és possible que arribem a haver de posar la papereta dins l'urna sense que sapiguem del cert què ens ofereix cadascú. Vist i no vist. Això demostraria que, al cap i a la fi, d'imaginació no en sobra…
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.