Llorenç Oliver i Morillo

Llorenç Oliver i Morillo va néixer a Maó el dia 3 d'agost de l'any 1766. Era el primer fill mascle del matrimoni format pel capità Llorenç Oliver, de professió mercant, i de la senyora Joana Morillo. Ben jove va continuar el negoci familiar -el típic comerç de reexportació- juntament amb el seu germà Nicolau (+1787) mentre que les seves germanes es casarien amb diferents comerciants de la ciutat.

La mort prematura del seu germà Nicolau, fa que en Llorenç cerqui el seu propi camí intentant diversificar la seva activitat en altres camps comercials. De fet, el moment àlgid de les seves activitats vingué arran del seu nomenament com proveïdor de les tropes de Sa Majestat Britànica, durant la seva darrera ocupació de l'illa (1798-1802). És en aquest període quan trobam contractes pel subministrament de pa, vi, fusta (originària de l'Illa), cera, etc, a les tropes de guarnició a l'Illa, a més d'altres contractes de noliejament de blat i carn (bous i moltons) d'origen nord-africà, tant per la guarnició menorquina com per les tropes de Gibraltar i Malta.

Per poder complir amb aquests compromisos, va adquirir una infraestructura important, que comprenia a més dels vaixells per al transport de les mercaderies, molins per moldre el gra, carnisseries, forns de pa, i el transport i distribució als diferents punts de l'Illa a on s'estaven les tropes britàniques: es Castell, el Llatzeret, Alaior, Es Mercadal, Fornells, Ferreries i Ciutadella. La sortida dels anglesos de l'Illa, no va afectar els seus negocis perquè el seu càrrec d'"Asentista de la Real Provisión de Utensilios i Hospital de Menorca" fou renovat per l'administració espanyola al menys fins a l'any 1805.

Amb els rendiments de les seves activitats es va fer construir una casa, a la cantonada dels actuals carrers de la Infanta i Anuncivay de Maó, un indret de nova urbanització conegut com el cementiri dels anglesos. L'edifici fou bastit a finals de l'any 1802 i destaca per les notables pintures en el sostre de diferents habitacions, d'acord amb l'ús que el propietari volia donar a aquestes estances. Aquests treballs foren duts a terme per l'artista sicilià Giuseppe Patania. Els anys 1804 i 1805 Stefano Cotardi va fer altres pintures, les quals reflecteixen l'esperit burgès de l'època, que expressa mitjançant imatges les virtuts en boga en aquell moment. Amb aquest tipus de despeses sumptuàries apuntalava la seva posició social.

En Llorenç es va casar amb na Rita Vinent i varen tenir un sol fill, en Josep, nascut a l'any 1799. El comerciant va morir a Maó el 8 d'octubre de 1810. El testament i l'inventari dels seus béns són essencials per conèixer les seves activitats. El primer inclou una clàusula fideïcomissària que prohibeix als seus hereus fins a la tercera generació la venda de la casa pairal, així com els magatzems de la marina, les cases a la Costa del Mar, els forns i els molins. Amb aquesta disposició, comuna en altres persones enriquides pel comerç, es volia preservar la font de la fortuna de la família. Pel que respecta a l'inventari, les cartes marítimes i els mapes que hi figuren (i que són qualificats com "actuals") donen a indicar que l'empresari tenia relacions comercials amb Anglaterra, Prússia, Alemanya, Flandes, Holanda, els ports del Mar Negre i de Turquia, així com el Carib (Santo Domingo i Cuba).

Un altre aspecte remarcable de l'inventari són els crèdits que té l'empresari en el seu actiu. Entre els creditors destaquen la Tresoreria del Regne d'Espanya, per valor de 836.530 rals de billó (quasi tot en "Vales" Reials), el Duc de Osuna, 60.180 rals de billó (que corresponen a un plet guanyat per Oliver per diferents càrregues de blat no pagades), o l'Agència de Comerç anglesa d'Andrew Tuchman, per valor de 7.300 lliures esterlines. També existien algunes partides de diners a canvi marítim contra diversos patrons i finalment apareix com a armador de diferents vaixells. Tot això és indicatiu d'una fortuna molt considerable.

Finalment, es recollia una interessant descripció dels mobles i altres objectes de la seva propietat, entre els quals destaca la seva biblioteca, conformada per 356 volums, en francès, anglès, castellà i llatí, la qual posa de relleu la pluralitat d'interessos i la sòlida formació intel·lectual del seu propietari.

El seu fill Josep Oliver i Vinent va mantenir les relacions comercials amb el Carib, en especial amb Mèxic, les quals devien d'intensificar-se a partir del Decret del 1820 que prohibia la importació de cereals estrangers a Espanya. A la seva mort, ocorreguda a Maó el 6 de març de 1848 les propietats de la família s'havien incrementat de forma substancial, especialment gràcies a la compra de la possessió Santa Rita del terme de Ferreries mentre que, d'altra banda, havien desaparegut els crèdits que tenia el pare i les seves participacions com a armador.

Josep Oliver tingué quatre fills molt actius: Llorenç, Benet, Francesc i Llorenç. Benet (1824-1890), fou el responsable de la introducció del clóver a l'illa de Menorca. Josep (1830) i Francesc (1836-1894) es van establir a Mèxic on van assolir una important posició en el comerç i la mineria, el primer, i en les finances i el comerç, el segon.

Llorenç (1822-1885), després d'una estada a Amèrica, s'instal·là a Barcelona, on es féu construir una mansió a l'Eixample i va adquirir una finca agrícola a Osca. Fou un pioner en la mecanització del treball agrari, amb dos trens per llaurar a vapor que accionaven arades perfeccionades pel mateix empresari. També va fer una important plantació de vinya, de 3,5 milions de ceps. Gràcies a Oliver, la província de Osca fou la primera d'Espanya en quant a la utilització de la maquinària agrícola, la qual cosa tingué un ampli reconeixement públic, tant nacional, com a la premsa internacional.

–––
Text adaptat per Alfons Méndez