La revolució magrebí

Estam assistint a una situació inesperada, insospitada, insòlita: les revoltes populars contra els poders establerts al Magreb i a l'Orient Pròxim. Pel que veig, els mitjans de comunicació occidentals ja s'han posat d'acord en denominar-la "revolució", ara farà falta donar-li llinatge. He de dir que estic sorprès perquè no tenia ni la menor idea de què la situació de descontent social contra els sistemes establerts des de fa dècades fos tan gran. La informació oficial i convencional ens parlava sempre d'una regió relativament tranquil·la, amb algunes espires d'islamisme radical. Llevat del cas de Marroc, que ho sabem perquè el tenim pròxim a través dels nostres sahàrics, no se solia emprar els termes: règim totalitari, règim del terror, dictadura, autocràcia, poder personal, per referir-se als poders polítics de Tunísia, Alger, Egipte, Iemen, Aràbia Saudita. No, normalment ens els mostraven, a aquests països, com a democràcies més o manco formals que eren el suport de les polítiques occidentals contra l'avenç de l'islamisme radical. Ara sembla que tots ens hem despertat, i antics murs de silenci es tornen altaveus per a saludar aquesta revolució que capgirarà la geopolítica de les pròximes dècades. El sistema té capacitat de mutació immediata, que és, com en el cas dels camaleons, una forma de supervivència. Si fins i tot el partit de Ben Alí, governant des de fa dècades a Tunísia, formava part de la Internacional Socialista, com el PSOE espanyol... Són situacions males d'entendre. També és mala d'entendre la situació d'ara. Just ha començat una onada de protestes ciutadanes, sembla que de forma espontània, però cada cop més organitzades. M'imagin que la majoria de potències occidentals ja han posat a fer feina els seus serveis d'informació per a saber què pot passar. Per part de la indústria espanyola del turisme, ja es veu que els conflictes repercutiran favorablement sobre l'activitat a Espanya. Per part dels mitjans de comunicació internacionals, ja es veu que aquest serà un nou focus d'informació. Per part dels poders occidentals està clar que s'han de mostrar favorables i animar les conquestes democràtiques dels pobles, però no deixaran de témer que les revoltes també siguin caliu per a que l'integrisme islàmic guanyi terreny en el control ideològic del món àrab. La proximitat dels conflictes, som països veïns del mateix mar, fa que també s'estengui la preocupació a aquesta banda de la Mediterrània.