Hem perdut una Copa, però hem guanyat moltíssimes coses més

Des de la fredor i la reflexió, tot just quan el dolor moral encara ens furga l'ànima, volem dibuixar consols justificatius per no haver aconseguit un objectiu. Millor dit, un títol. I açò és així, però relativament. Ho és des de la focalització de les metes esportives exposades i programades, però no cal justificar-se quan ha existit un treball, una planificació i un camí construït per tenir l'opció d'acaronar un objectiu que, més enllà d'una Copa o un Campionat, pretén mantenir setmana a setmana la il·lusió i les ganes de veure un grup de bones jugadores que ofereixen un bon espectacle esportiu i que, al marge dels resultats, també ens fan gaudir, ens fan emocionar, ens fan sentir-nos agraïts i ens fan sentir feliços... Perquè en definitiva representen un entorn, uns fets, un element identitari en el que ens hi sentim acollits i participatius alhora. És com una arrel de pertinença que sentim ben nostra perquè s'ha anat fent dia a dia, esforç rere esforç, amb la passió i el somni com a banderes de la il·lusió. I el més important: perquè s'ha fet amb l'aportació de tots, amb la confluència equilibrada d'un just projecte social dins el marc de l'esport.

Però sapiguem llegir les coses. El Valeriano Allés Menorca ha perdut una altra gran final, però també és ben cert que ha guanyat (per arribar-hi) una altra gran cita esportiva i social que cal valorar en el seu just contingut. I aquest contingut s'ha facturat després de molts capvespres de goig i de felicitat. Elements, aquests, que solen ser eclèctics i que solen reflectir-se al llarg del temps i en l'anàlisi llunyà. Llueixen més i els valoram més quan queden endarrerits en els anys o bé quan no els gaudim com els gaudim ara.

Hem d'aprendre de la Final de Copa d'Albacete. Les llàgrimes tenen una raó de ser en els éssers humans, però també la reflexió racional forma part de les relacions, de la gent... "No plorem per no poder veure el sol perquè les llàgrimes no ens deixaran veure les estrelles". Tornarà a sortir el sol, si és que tenim ganes de veure'l. Segur.

Va ser trist veure com un grapat de jugadores s'enfonsaven entre les seues llàgrimes i rere la decepció que suposa perdre una final somniada. Però ens hem d'alegrar de veure que en el CV Ciutadella i en el Valeriano Allés Menorca hi ha professionals que s'han identificat amb allò que significa el treball, la lluita i l'esperança per a fer possible que molta altra gent se senti contenta, feliç, agraïda i satisfeta de tenir un grup que il·lusiona.

Darrere una derrota com la d'ahir a Albacete hi hem de cercar un guany, un benefici. I és el fet de mantenir-nos ferms en tot allò projectat. S'ha perdut una final, però el treball ben fet ens dóna una victòria més, un triomf que ens alimenta per seguir forts.

A la gran labor de les jugadores cal afegir la labor indiscutible del cos tècnic. I en especial cal saber llegir el sentiment de l'entrenador Chema Rodríguez. En Chema volia el millor en aquesta copa per a les seves jugadores, per al nostre club i per a tota l'afició menorquina que segueix dia a dia l'equip de Superlliga. Volia també fer possible el millor dels somriures a la seva gent d'Albacete, on quedà clar, aquests dies, que és una persona estimada. Chema va rebre al Pabellón El Parque d'Albacete mostres sobrades d'estimació per part de la seva gent; persones grans que el van veure créixer jugant i entrenant al Pabellón El Parque. Però també dels més jovenets que el veuen com un entrenador que tots voldrien tenir, que tots volen saludar. I nosaltres el tenim a Menorca i cal valorar-lo pel que fa des del seu treball i pel que fa per a la gent que l'acull.

Chema Rodríguez va perdre ahir una copa al seu Albacete natal, però va guanyar l'estima de moltíssima gent i aquesta no és una victòria d'una temporada o d'una competició, és un triomf per tota una vida.

Afectat, Chema Rodríguez tornava a la nostra illa per seguir treballant amb les seves jugadores, per al nostre club i per a tots i cadascun dels aficionats i aficionades que donen el seu alè cada setmana al projecte esportiu del Club Voleibol Ciutadella.

Haurem perdut una final, però estigueu ben segurs que hem guanyat moltíssimes coses més.