Fa setanta o vuitanta anys Favàritx estava molt aïllat, no existien vies de comunicació fluides amb Maó o Alaior, el més habitual és que els al·lots del terme no coneguessin cap tipus d'instrucció, com a molt rebien doctrina catòlica abans de fer la primera comunió, o bé, en el cas dels homes, aprenien una mica de lletra durant el servei militar.
LA PRIMERA ESCOLA
La necessitat de cobrir l'educació dels menuts sorgí de manera espontània. Diferents pagesos creien que no podia ser que els al·lots no rebessin educació. Van rallar de fer una escola a l'entrada del camí des Pontarró, prop del pont de Biniarroga. Aquesta no es construí, però la qüestió no es deixà decaure.
Feia poc que en Joan Florit i na Margalida Capó s'havien instal·lat a Santa Maria Magdalena, amb els seus fills, quan na Maria de sa Cova de Baix, va dir a n'Aguedita, que era la filla gran: sé que sou al·lots que esteis ensenyadets, me podries fer sa doctrina a en Pedro i na Paquita que han de combregar.
Així va ser que n'Aguedita, que tenia uns disset anys, s'inicià en la tasca. Després li demanà que també els ensenyés a llegir i escriure, i molt prest va tenir una vintena d'al·lots de sa Cova de Dalt, es Tres Jurats, sa Mola, Estància des Pontarró, na Vermella, n'Aiguardent, Tordonell, Estància Alta, sa Boval, sa Bovaleta, es Palmer i d'altres.
Feia escola els capvespres, seguint els models pedagògics rebuts; amb els "alumnes" asseguts als bancs entorn a la taula de la cuina, que feia net després de dinar, i a una altra tauleta. Al principi cobrava deu pessetes mensuals a cada al·lot, els darrers temps n'hi donaven disset.
N'Aguedita impartí les lliçons fins el 1948, que es casà amb en Toni de sa Boval. Entretant s'havia incorporat a les classes el seu germà Cosme Florit, més conegut a Favàritx pel seu segon nom de Marcelo. Llavors en Linares del Sindicat de s'Arraval va fer posar taules i bancs perquè en Marcelo hi pogués dur endavant l'educació. Van arribar a tenir 35 al·lots al seu càrrec. En Tomé de sa Cova de Dalt recorda que de molt petit en Marcelo li ensenyava cançons. Una altra germana, na Catalina, feia la doctrina. El capellà senyor Enrique anava de Maó a Santa Maria Magdalena en bicicleta per donar instruccions de la doctrina, més envant –per torn– els pagesos l'anaven a cercar la setmana que els tocava.
A L'HORT DES BANYUL
Quan va morir na Margalida Capó –madona de Santa Maria Magdalena– es va veure que aquesta escola particular corria el perill de desaparèixer, ja que la família sortia del lloc. Llavors es van fer gestions des del Sindicat Agrícola de s'Arraval i s'habilità la cotxeria de s'Hort d'en Rafel (es Banyul), que al seu enfront es pot llegir 1910. Així i tot, l'escola encara es mantenia del que pagaven els pares dels al·lots, de fins a nou o deu anys. De més grossos ja deien val més que vagi a esterrossar.
En Damià Fuguet, des Tres Jurats, començà als nou anys, però no es cansa de repetir que per noltros va ser una sort, vam aprendre les quatre regles i les coses bàsiques. Li va ajudar molt en la vida, amb el temps posà una la fàbrica de rajoles i no ha tingut mai escrivent.
En Marcelo també va fer escola els vespres a al·lots més grans, que també era un bon motiu per ajuntar-se els al·lots dispersos pels llocs. Els vespres no ho deixà fins que anà al servei. Llavors tenia el batxiller començat i anava a fer qualque jornal pel camp. Els pares li van proposar que en lloc d'anar a jornal fes escola als al·lots. En feia els capvespres, i el vespre anava a Maó en bicicleta, deia: sa vergonya més grossa que som passat ha estat acabar es batxiller amb al·lots de 14 o 15 anys, ell en tenia uns 25. De les tretes de les seves activitats docents es pagà la carrera. Estudiava magisteri per lliure, i cada curs n'aprovava dos, provocant certes reaccions d'enveja aquest futur mestre fill de la pagesia.
La predisposició d'en Marcelo i els seus germans pels estudis té una explicació raonable. Quan estaven en edat escolar, la seva família vivia a Sant Pere, unes casetes davant les barreres de Matxani Gran, i després a Mussuptà Nou (o Can Rabassa), fins acabada la guerra. Com ja he posat de manifest en altres escrits, aquesta va ser una època que l'escola de Sant Climent va tenir uns mestres excepcionals, com en Miquel Binimelis i en Martí Cerdó. Algun fruit va donar la seva pedagogia activa.
ESCOLA DE TRAMUNTANA
Les classes iniciades de manera particular a Favàritx, primer a Santa Maria Magdalena i després a l'hort des Banyul, van tenir continuïtat a partir de 1956 a la nova escola rural –pública–, que es construí a la carretera de Capifort, davant el Punt de sa Sella.
La nova escola tenia una cinquantena d'alumnes, ja que cobria una àrea d'influència molt gran i tots els llocs estaven actius. En Tomé de sa Cova de Baix i en Jaume de Santa Catalina eren entre els alumnes que la van estrenar, ells van ajudar a sembrar els tamarells i els regaven cada dia un perhom.
El primer mestre, i durant bastants anys, va ser Bartomeu Florit Allès, de Maó. I darrera ell molts altres, com Mario "es Tix" (d'Alaior), Pilar Roca (filla del senyor de Nurella) o en Gordillo. En Marcelo Florit, acabà la carrera i fou destinat a la península, al cap de dos anys passà a Sant Lluís, després a l'escola del carrer Sant Joan de Maó, i retornà com a mestre titulat a Favàritx, a l'escola de Tramuntana. D'aquesta entrà a les aules de sa Graduada fins la jubilació. Avui en dia la de Tramuntana és l'única escola rural en funcionament a Menorca, amb una cinquantena d'alumnes de procedències diverses.
ERMITA DE FÀTIMA
D'una manera paral·lela, sorgí la iniciativa d'erigir una església a Favàritx. Poc abans havien començat a dir missa, cada diumenge a un lloc diferent dels més grans: Capifort, Mongofra Vell, sa Torre Blanca.
L'ermita es va aixecar damunt un pujol veí de la carretera de Fornells que abans era part de Sant Carles. Maria Pilar de Vidal i el seu marit Gabriel Seguí Mercadal van donar aquest terreny a l'església, permutat amb la propietària del mateix a canvi de la tanca de sa Boval anomenada "l'Hospital", que passà a ser de Santa Marianna.
La primera pedra es col·locà el maig de 1955, en presència d'autoritats civils i religioses, la pagesia de Favàritx i els al·lots de l'escola, situada encara a l'hort des Banyul. L'església és feta de pedra viva i morter, excepte alguns elements, com cantells, arcades o contraforts. Els pagesos de la zona traginaven pedreny sobrant o d'encadenats amb els carros i les bísties.
El maig de 1956 l'ermita va ser beneïda pel bisbe Bartomeu Pascual, en presència del primer tinent de Batle de Maó i el comandant de la Base. Per més informació us recoman el llibre "Nostra Senyora de Fàtima. Ermita de Favàritx" de Guillem Pons Pons, editat el 2005 per la parròquia de Sant Francesc de Maó.
ELS BARRANCS DE TREBALÚGER
Amb aquest títol, s'acaba de publicar el Quadern de Folklore n. 94, un compendi de les meves recerques per aquests paratges tan singulars, amb el recull de 50 fotografies i les vivències dels seus habitants. El meu agraïment als editors, el Col·lectiu Folklòric Ciutadella, i en particular a Josep Portella i Pau Gener; però d'una manera molt especial a la gent de la pagesia que m'hi ha guiat. La millor recompensa és que he guanyat un bon grapat d'amics.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.